Quimicullunades

‘Suquets Portabella’ amb un xic de silenci, by Quim Pedret

“Ja em puc ‘morir’, ja ho he vist quasi tot”

De veritat, jo respecto molt els minuts de silenci, (un minut sempre ho he trobat molt ‘pobre’) Milor cinc oi? 
Però el que em faltava per veure a la vida, era fer el Suquet (la ‘festorra’ d’en Portabella) amb un minut de silenci. Trist. Lamentable

 

Francament. ho trobo de molt mal gust, no el suquet, sinó el poc tacte. 
Només calia convidar un mossèn, per ‘amanir’ el suquet amb aigua beneïda
No fora millor aquest estiu fora les guitarres, els sucs i els suquets?… i més coses ben fetes i amanits amb molt d’amor.
Em fotu vell o sóc un monyes?

Suquets Portabella… listos para comer!!! …. Ara i el diari ARA ho publica tot…igual la Pilar ‘Rajola’ és accionista

Quim Pedret i Rovira

L’article d’Antoni Bassas és impagable

ANTONI BASSAS

Mai un suquet de Pere Portabella havia començat com el de dilluns a la nit: amb un minut de silenci. Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Carles Mundó, Gerardo Pisarello, Pedro Sánchez, Miquel Iceta, Xavier Domènech, Josep Maria Terricabras, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, entre d’altres, van compartir-lo al començament d’una nit que tancava un altre llarguíssim dia.

De fet, els primers convidats al sopar van arribar al Mas Ventós de Palau-Sator (Baix Empordà) escoltant a la ràdio la roda de premsa del president Puigdemont i del català de l’any, Josep Lluís Trapero, en què van anunciar oficialment la localització i mort de Younes Abouyaaqoub. Tot va anar tard.

La gravetat d’aquestes dies va actuar de convidada invisible en el to de les converses, canviant-li l’aire a una trobada que normalment es desenvolupa entre la despreocupació estiuenca i la contenció empordanesa. Aquesta vegada, però, el president, el vicepresident, el conseller de Justícia i el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona van arribar curts de son i cansats però parcialment alliberats de tensió després de la captura de Subirats. Puigdemont venia de pronunciar la frase que resumeix el traspàs de poders d’aquests dies: “N’he informat el president Mariano Rajoy”. Mundó no havia parat de reunir-se amb ambaixadors i cònsols dels països que han hagut de repatriar cadàvers de les víctimes escrupolosament identificades a l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya. Pisarello venia d’assistir a una reunió de la vicepresidenta Sáenz de Santamaría amb els representants diplomàtics a Barcelona, precisament, i constatava la dificultat de la número dos de Rajoy –extensible a tot l’executiu espanyol– per trobar el seu paper en una crisi gestionada amb traç des de Barcelona. Mundó havia assistit en primera fila al moment “bueno, pues molt bé, pues adiós”, el moment d’un periodista abandonant una roda de premsa perquè s’hi parlava en català, el moment que per primera vegada havia fet avergonyir fins i tot el batalló de tebis del respecte al català. Trista realitat del món en què la política és més important que la cultura: quan una llengua és la que parla un cos uniformat i armat, que dispara i lidera amb encert una operació antiterrorista, la llengua rep el respecte del poder. Però aquesta és una altra qüestió.

Pedro Sánchez es va passar la nit escoltant més que parlant, interessat, àvid fins i tot d’interlocució catalana, intercanviant algun telèfon, demanant “sisplau, diga’m de veritat què en penses”, de la seva idea de plurinacionalitat de l’Estat via reforma constitucional. Sánchez comentava amb Junqueras, ajuntats per Terricabras, la necessitat de crear al Congrés dels Diputats, aquest setembre, algun tipus d’espai de debat de la qüestió catalana que superi el bloqueig imposat pel PP i que esdevingués un senyal a la societat catalana que el Procés tindrà una resposta política i no només judicial.

En totes les rotllanes, una pregunta: com influiran els atemptats i la manifestació de dissabte en les cinc setmanes que falten fins al referèndum, amb l’11 de Setembre entremig? Un parell de respostes: aquests dies la gent ha vist funcionar la Generalitat com el govern d’un Estat, i ha vist els intents desesperats d’alguns mitjans espanyols de tornar a alguna cosa semblant a l’aprofitament de l’11-M. Però també ha vist unitat al voltant del dolor i senyals de cooperació entre administracions. ¿Com es torna al debat polític després de l’onada d’afecte? Que l’èxit policial no li pugi al cap a la Generalitat, administrar els temps i no cometre errors van ser algunes respostes.
Fresquejava, a la una tocada de la matinada, quan els convidats de Portabella van començar a retirar-se. A aquella hora, el president, sense corbata però amb americana, explicava que després del 2-0 matiner del Girona a l’Atletico de Madrid va pensar allò de “ja sé com acaba quest partit”.
L’altre partit, ningú no sap com acabarà.

 

Xicots d’Esquadra i d’altres oficis, by Quim Pedret RTV

“Quimicullunades”

Després d’uns dies tristos i de dol i perquè no dir.ho, de molts embolics i desmentis, sembla que ha arribat un xic de calma i ahir dimarts vaig felicitar molt sincerament als Xicots d’Esquadra (que ni fa mesos eren tan dolents, ni ara són tan bons) i que tant aquests dies, i com sempre, la seva feina està molt ben feta (menys quant em foten una ‘multa’)  , perquè és la seva obligació i per això cobrant (cosa molt normal).

També vaig felicitar als metges, infermeres i escombriaires (tots ells, peces fonamentals per la salut dels humans)
Ens estimen molt i cobren molt poc.

No oblido un reconeixement ‘als enterramorts’ com va dir en Joan Caprí, ja que sense ells els cementiris no hi hauria ni ordre, ni concert i ningú es posaria solet a la capseta i vinga!! Cap al prestatge!! Ai uix!, toquem fusta!

Paradoxes de la vida, a vegades els Mossos es veuen amb l’obligació de matar i aquests darrers, de ‘recollir.los’ i els metges es veuen sempre en l’obligació de curar i alhora els escombriaires de treure’ns la porqueria de la porta de casa nostra i dels nostres carrers. Això sempre tinguen present que els enterramorts ja han fet la seva feina, si no seria un caos caminar per les voreres.

Per cert, mai he vist ni una entrevista, ni un Nobel, ni un Oscar, ni un ‘Dracma platejat’ per cap ‘eixuga-merdetes’.
Potser ja seria hora un reconeixement, per una feina tan digna   Oi?

De passada, vull felicitar també als lampistes, pintors, toca-collons, jardiners, llibreters, mecànics, fusters, advocats, fotògrafs, etc., i com no, felicitar molt efusivament a la majoria dels polítics, per fer una feina tan feixuga, com és la d’actors del Gran Teatre de l’Enganyifa.

Avui, igual faig riure a un polític, ja que ‘el seu humor és l’únic humor, que mai està de broma’
Ai vés, quines coses dius aquests ‘poca-solta’ del Quim, servidor!
Per cert la frase de l’humor polític és meva, però els hi regalo!.. En tinc moltes més

Quim Pedret i Rovira 
Ciutadà d’aquí i d’allà i molts més llocs

Pots ser genial, by Radio Quim Pedret TV

I diu l’amic:

Algú va dir, que tots som genials fins als set o vuit anys, però que després tractem de semblar-nos als altres.
Busquem la mediocritat i gairebé sempre acabem aconseguint-la.

No t’obstinis a ser mediocre, si pots ser genial.
Procura ser tu mateix.

No facis el que tots
No diguis el que diuen tots
No pensis el que pensen tots

No t’inventis les mateixes mentides
ni la mateixa porqueria de tots.
No et conformis en ser un ‘pobre’ mediocre,
si pots ser genial.

 

Quim Pedret i Rovira

Los Huevos de Blesa, by Quim Pedret

Veient la Sexta Noche el debat “Blesa, l’Escopeta Nacional III ” he recordat l’acudit

“Era una vegada un Convent de Monges”

Un home portava dues dotzenes d’ous cada dia al convent, perquè elles fessin les seves Magdalenes Ortíz :P
Com cada dia l’home els hi va portar, però al trucar la porta, varen caure a terra i ni un de sencer.
Estava molt disgustat i va marxar demanant perdó, mentre la monja li deia: ‘No es preocupi bon home, demà en porta dues dotzenes, que no passa res’
L’endemà va arribar un altre senyor a la porta del convent que portava dues dotzenes per compensar els trencats pel seu col·lega.
La monja portera va obrir la porta.
Hola! Bon dia. Li porto dues dotzenes d’ous.
La monja li va preguntar: Perquè no ha vingut l’home que ens porta els ous cada dia?
Ho sento germana, a partir d’avui vindré jo. El no vindrà més, ja que s’ha penjat !!
La Monja amb sorpresa, li va preguntar: S’ha penjat pels ous?

No germana, pels ous no, s’ha penjat pel coll, com tot déu :-) “

“L’art de dir NO”, by Quim Pedret

“Cuando digo no, me siento culpable” un llibre de M.J.Smith
 
La paraula més difícil d’aprendre, sense sentir.nos culpables, és NO.
Si aprenem a dir NO a les persones que ens volen manipular o fer alguna mena de xantatge, creieu.me amics, seríem més feliços, més autèntics i més LLIURES.
 
No fa molts anys que vaig aprendre a dir NO, i cal dir NO, quan cal, i si així ho penses, malgrat que fa molts anys que vaig comprar el llibre.
‘La Teràpia Assertiva Sistemàtica’, és l’art d’aprendre per estimular les nostres emocions i prendre les nostres pròpies decisions, com és la llibertat, independentment del que els altres pensin o vulguin.
 
Quim Pedret i Povira

Dalí, volem un fill teu, by Quim Pedret

A l’Empordà som tan ben parits, que presumin que les restes del Diví Dalí, les han trobat en un ‘bon estat’
És increïble!… i un pèl macabre.
Igual a més d’embalsamat, Dali estava momificat i embolicat de paper d’alumini… per allò de la humitat.

L’alcaldessa de Figueres Marta Felip que ha estat al lloc dels fets, s’ha mostrat compungida i trista, tot i que s’ha pogut saber que al MESTRE no li han arrencat cap ungla, ni cap dent, com en principi es pensava. Encara sort!
Seguin amb un pèl d’humor fosc…
Només li han agafat, com si d’un préstec és tractés, una tíbia i un peroné.

D’aquí a dues setmanes, sembla que un tal Papa Pitufo (cuiner empordanès) farà un brou per tot els que vulguin la poció surrealista, ja que estar segur que ‘els ossos de gallina-vella-surrealista-masturbadora’ fan bon ‘caldo’ i ens poden donar la divinitat. Això diuen.
El dinar, podria ser a Cadaqués, on estiueja i canta la DIVINA. Tocam la pera, Catalina….mentre hem canten unes
paraules d’amor, senzilles i tendres!

Uns imagineu que pel setembre i després del judici, es declares a la vident, filla d’en Dalí i ella mateixa es fot un 25% de la llegítima de l’herència a la butxaca, que hauria de sortir de la Fundació Gala-Dalí i a la vegada la ‘filla bruixeta‘, amb bon ull clínic i mala llet, demanés a la fiscalia una auditoria, per saber com estan de polides les comptes del seu retrobat bon Salvador… perdó, volia dir: Papa, t’estimo!…

No ens avorrirem
Quin estiu ens espera!!

Quim Pedret i Rovira

El meu país és tan petit?, by Radio TV Pedret

….O som nosaltres els petits?

Mentre uns salten, ballen i canten tot cridant GLORIA i UNITAT, recordo el que em deia la meva amiga, d’una certa edat i que en pau descansi.
Hem agafat aquest un camí que tots, davant els nostres fills i néts en serem responsables.
Un camí d’enfrontaments, ressentiments, rancúnies i odis que recorden altres èpoques.
Ara un l’insult és una bona i ràpida arma.
Ara com altres temps, es fa ‘neteja’ del que fa nosa.
Ara es renta el cap per no pensar gens, com deia en en Miquel Martí i Pol

LEER MAS…

Urnes plenes de vots, by Quim Pedret

 

 

Mira que arribes a ser divertit l’Oriol!.
Cada dia la fots més grossa. Em recordes a un polític espanyol. Un dia em presentes el teu assessor i cap de premsa, que riurem plegats! Cony!!

Si no estiguessin plenes de VOTS, seria el mateix que si la meva àvia portés pedals, ja no seria la meva iaia, seria una bicicleta…. de cartó

Però em reafirmo en el que vaig escriure aquí mateix dies enrere, que per demostrar del que heu presumit, sense creure gaire, durant tants anys; a cada sobre dels votants d’ERC, en lloc de posar un SI o NO…. Resssss de vots!

LEER MAS…

Un millón para el mejor, by Radio TV Pedret

TENIM LA SOLUCIÓ PER ANAR A VOTAR I TREURE COM A MÍNIM 100 MILIONS o més

Veureu:

Ja fa dies que em balla una cosa pel cap.

A veure, sembla que en general hi ha moltes ganes de votar, Sí?
Veig que hi ha una manca d’entesa en qui compra les urnes i a on es compren, Si ajuntem les ganes de votar (posem que el teu cas o el meu o de qui sigui), jo suggeriria que la votació sigui o a l’ajuntament, al bar de la cantonada o inclòs a la plaça major (esperem que faci un dia ‘estupendu’)… però hauria de ser una votació nominal, és a dir, tots els vots, fossin amb ‘un si’, amb ‘un no’, amb un ‘m’ho pensaré’ o amb un ‘la dona no em deixa’, portarien el nom del ‘timat’ (perdó, del votant) i aquest fen gal·la, quasi obligatòria, del seu patriotisme i de les ganes de ser lliure, tots dient GLORIA!, poses a dins del sobre de votar un bitllet de cent euros (100) per la causa independentista i per les despeses de les urnes, clauers, bolígrafs i els pins de la diada.
Així el nou govern aconseguiria que tot estès ben controlat, és a dir, fen un símil amb el judici a Artur Mas, on la gran majoria es va fer ‘culpable’, dient: ‘TOTS SOM MAS’ i ‘jo també vaig votar’, ja tindrien la llista feta.

Per tant en el suposat cas que es repetís un altre 9N (molt probablement)  , podrien ser tots els votants del ‘SI VULL’ inculpats, juntament amb en Carles Puigdemont, i no caldria dir davant dels jutjats: ‘TOTS SOM EN CARLES’.
Els ‘estimats’ jutges ho tindrien més fàcil. i aniríem potser de pet a unes eleccions atòmiques o a la tan desitjada República Catalana o Principat de Catalunya o en el cas d’aqui dalt, una mena de Comtat de l’Empordà 

En el cas que algun despitat hagi votat que ‘NO VULL’, el tindríem d”obligar’ a què poses un bitllet de cinquanta euros i anar de genolls de Monistrol a Montserrat, per ser tan ‘gilipitxes’, ja que si el ‘menda’ pensava que NO VOLIA ni tan sols el referèndum, valia més que s’hagués quedat a casa i no tocar la pera a ‘tutti cristu’. Amen

No crec que sigui una mala idea. La meva Tieta Cisqueta’, de 85 anys, m’ha dit que li sembla perfecte i ella anirà a votar al seu amic Tarradellas (no li feu ni cas, ja ‘xoxeja’ per tot arreu)

I és que som l’òstia els catalans! SI VOLEM, doncs PODEM i junts fins i tot som imbatibles!…
Que es noti que estimem la pela, inclòs per deixar de ser esclaus d’un estat i ser esclaus d’una Europa decrèpita, que també ens martiritza cada dia i de bon matí…i que a mi em fot més, tenint en compte que m’agrada ser matiner, però a les dotze del migdia 

Vics-a Catalunya, on ens donen gats per llebres, quasi sempre.
.
.. Fàcil oi?, cent euros per un milió de votants com a mínim, tenim 100 milions per les urnes, pipes, quicos i ‘xuxes’ 

Demà més
Salut i bon dia.

M’agrada

Anem un salvi’s qui pugui?, Radio TV Pedret

És cert que Puigdemont va tenir una forta brega amb Junqueras i va plantejar convocar eleccions ja?

 

 

El fet que la CUP recolzi a l’executiu català sembla que provoca pànic en les files del PDeCAT.
Diuen que a molts consellers els tremolen les cames.
El mal glop de l’1-O se’ls comença a tornar en contra ja que aquest laberint és de traca i mocador
La possibilitat que Puigdemont tregui les urnes al carrer i disfressi la consulta amb unes eleccions autonòmiques cobra força entre els partits constitucionalistes.
Mentre els sobiranistes mantenen el seu desafiament sota una autèntica caça de bruixes.

El president de La Generalitat ha expressat aquests dies en converses informals la seva intenció de consumar el xoc de trens amb Madrid fins al final. Ni tan sols al seu antecessor en el càrrec, Artur Mas, li ha donat pistes sobre el seu plans. Les relacions entre tots dos segueixen sent molt fredes.

A prop d’un possible naufragi, és un salvi’s qui pugui?

Quim Pedret i Rovira

“Puigdemont està jugant en foc… by Radio TV Pedret

“Puigdemont està jugant en foc, i el temps s’acaba”

President, si no respectes a una persona, t’estàs faltant el respecte a tu mateix i al teu cap.

‘El President per accident’, es vol carregar els homes forts d’Artur Mas, dins i fora del govern.

Després del cas Gordó, va vindre el cas Baiget, i ara tot sembla que li toca el torn a la Neus Munté, a en Jordi Jané i en Joan Vidal de Ciurana i el mateix Puigdemont està estrenyent ‘el coll’ a la Marta Pascal.

Puigdemont s’està obligant a ell mateix a unes eleccions catalanes per octubre o novembre, en lloc d’un referèndum ‘encartonat’ el 1r d’octubre i que algun home fort el pot ‘convidar’ a convocar.les. Ell també està exposat a una petita coça. El poder mana més que el creu que té el ‘poder’.

LEER MAS…

“Ja la ballem”, by Quim Pedret

Vis el panorama i que quasi tot i tots, estan, crispats, emprenyats, vetats, manipulats, detinguts, corromputs, podrits, retallats, investigats, traïts, espiats, olorats, gravats, avariats, denunciats, decebuts, anul·lats, blanquejats i/o empresonats…… vull dir als meus, familiars, amics, coneguts i saludats, que estiguin tranquils, que JO no penso fer més comentaris (mama caca) en coses tan serioses, com és la llibertat 

No vull anar, ni de ‘visita guiada nocturna’, a la presó de Figueres.

Amic tots, jo vaig fent la ‘siestorra’ i ‘clapant’ al meu sofà de casa i prenent una mica el solet a la terrassa a Vilajuïga ….tot mirant la benvolguda Badia de Roses 
D’aquí uns dies farem conya al Face i d’aquí a 76 dies, ja veurem com anem o si ‘la ballem’
Bona nit

Una butaca d’hotel plena ‘d’estrelles’, by Radio TV Pedret

Contrastos o ‘Quimicullunades’

“Messi compra un hotel de quatre ‘estrelles’ a Sitges per 30 milions”
“Quim compra una butaca de 30 potes als Encants de Barcelona per quatre euros”
A casa ja ho deia el pare ‘Sinó mengem, riem molt’

Molt ‘boina’ nit us donin els deus

 

Quim Pedret i Rovira

El Principat de Catalunya, by Radio TV Pedret

“¿Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?”, la pregunta del referèndum de l’1 d’octubre

Home home, en forma de República no sé, no sé, i no podria ser sen forma de Comtat Català de tota la vida i que mani la Comtesa de Quermanço i Empuries? Salut tinguem !

Espereu, espereu
Ja tenim la troca embolicada.
La dona m’ha dit que digui: ‘Visca la República Independent de l’Alt Empordà’ o en fot fora de casa

Semblances raonables, by Radio Pedret

 

Husesin Cuixar Sanchez Parecidos razonables Quim Pedret Radio