Personal

Boniques Rambles, boniques flors, by Quim Pedret Ona Radio TV

Avui fa una setmana…penso

Avui fa una setmana de moltes coses…
Deia el matemàtic francès Blaise Pascal que ‘el mal de l’home és no saber tancar.se tot sol en una habitació durant un dia i pensar’.

Després d’una llarga i trista setmana i per a mi valenta i també vergonyosa en bastants àmbits de la societat, reflectida en les xarxes socials, espero a ulls clucs els dies que encara ens esperen, els que semblen molts més feixucs i angoixants, tot deixant enrere els que fins avui hem sofert tots plegats. I penso.
Però alhora estic molt fart, atabalat i també decebut.
Tip de veure tanta hipocresia i odis, carregat de veure tanta ‘bondat’ que vol surar i no pot.
Però ara, per més vergonya de tots plegats, sembla que alguns juguen a veure si són els més bons, els millors i que són els més dolents, qui en sabia més i qui en sabia menys i perdoneu-me l’expressió, també a veure qui la ‘té més llarga’ o ‘se l’agafa amb paper de fumar’. Les dues i més coses, són igual de tristes.

Com deia el poeta, fa una setmana… molts havíem perdut deien, altres havien guanyat, deien; com l’any quaranta i com l’any dels anys.
Demà serà una altra guerra………………………………………….o la mateixa.

Ara en mig d’un embolic, estic ple de nits sense dolces nits. Estic ple d’enganys, ple de dubtes i masses sospites. I per això ja callo. Vull callar, he de callar perquè he de seguir pensant i escrivint.

I en el meu silenci d’una habitació, escriure quelcom més acurat, més ple de “seny’s”, potser sense dolors ni vergonyes alienes, ple d’esperança i d’ànims nous, i mentre pensi en el que deia en Pascal, segurament creure que Leon Tolstoi tenia molta raó en dir:

“Sembla que tots pensen a canviar en mon, però ningú pensa realment a canviar ell mateix”

Així anem

Molt bona nit, amics.
Quim Pedret i Rovira

El meu barret i jo, by Ona Radio TV Pedret

 Part primera

Ahir vaig canviar la meva foto de perfil al facebook i he vist pels vostres comentaris i ‘ok’ que agradat (cosa que agraeixo) Gràcies amics!
Però alhora cap polític en actiu, ja sigui en un govern o a l’l’oposició, NO els agradat gens el meu barret gris. 

La propera fotografia la penjaré amb un barret de palla ‘cacahueteru-friki-platja o amb un barret a lo mafiós tipus Al Capone. per anar ben ells i jo ben conjuntats  i així tindre milions de LIKE’S i tant amigos com el cantant Roberto Carlos 

P.D. Una amiga regidora i dos polítics a la reserva, sembla que si li ha agradat el meu ‘foulard’

Que macos que en són alguns 


Part segona i explicació

A veure amics, l’escrit del barret en le meu mur ,és una manera de dir que els polítics que alguns conec d’aquí els volta’ns i personalment de fa anys, fa molts dies que no em posen res perquè encara que segurament llegeixen el que escric, a alguns els he demanat que dimiteixin, fan cooperativisme i envien els seus talps per preguntar o vigilar de què va la ‘cosa’ o si ‘em mullo el cul’ o recolzo a algú que els pot fer ombra. Alguns fan vacances, val? ‘Ojo al dato’!

Fa un dies en varen sortis dos talps teledirigits, fent.se els despistats. Que macus!
Aleshores per jo ser un ‘gamberret’ ells m’han ‘castigat’ amb el seu ‘menyspreu’ i silenci (cosa normal en un poble petit o comarca), on no saben distingir l’amistat, el saludat i el conegut amb la política i la critica…. que sempre faig amb molt de respecte.

O sigui que algunes alcaldesses, alcaldes i/o regidors m’han deixat de riure les gràcies o mirar si el barret em queda millor o pitjor.
Si poso que tots és ‘macu’, tot serà fantàstic o serà l’òstia.
El barret només em correspon a mi si me’l poso o me’l trec., i no deixa de ser una conya. Colons de barret, em compraré una barretina 

Ningú ha entès perquè he posat aquest post, que és una crítica a la intolerància?

Clar que no pretenc tampoc que el polític de carrec i bandera de la MEVA LLISTA, posi un ‘m’agrada’ quan en un escrit meu, li dic que dimiteixi.

Nois, no he caigut de la figuera, ni ells són tan ‘masoques’. Maquiavelics SI
Però que no veuen que ja el tinc ‘calats’ a tots, de fa més de 25 anys?
O sigui i resumint, si no llepo culs o no petonejo mans, no hi amistat que valgui, però jo amb alegria i il·lusió, vaig expressament els seus murs i els continuo posant ‘me gusta’, si m’agrada, perquè sé separar les coses.

Recordo fa anys, que un dia a un polític de nivell nacional li vaig demanar la seva posible dimissió en un escrit a la meva web i el mateix divendres a la trada em va trucar a casa per fer-ne conya, ja que per correu ja li vaig enviar el mateix escrit.

Alguns polítics de poble, són tan papistes i divertits… això sí sempre dins de la seva ignorància i ancorats en el passat més ranci!!
Així van els pobles i el pais

Quim Pedret i Rovira

Les Meves Frases, by Quim Pedret

Les meves frases

 

“Ser amic, és una cosa molt seriosa, ser un “saludat-conegut” és qüestió d’educació, que ja és molt, però que malauradament n’hi ha molt poca”

“El dia que els polítics deixin d’enganyar.se entre ells, potser deixaran d’enganyar.nos a nosaltres Però tot depén de nosaltres i de grau de masoquisme que tinguem”

 

“Els amics no es guanyen amb un barret, es guanyen amb el cap”
Un barret serveix per tapar-se del fred, de la calor i tindre les bones idees en calen i que no s’escapin i inclòs amb un barret pots demanar vots i també almoines si no pot pagar impostos, ni sous dels corruptes que et roben i es roben entre ells, descaradament i impunement.

 

Jo era petit i recordo que la meva àvia li deia a la meva mare:
“Aquest noi és més trapasser que en calces”  *El trapasser és un nen entremaliat que fa dolenteries pròpies d’una criatura
De gran només m’he quedat en ‘gamberret’, i molt més pels que veuen que no penso com ells i no els hi ric les gracietes
(sobretot els polítics)

 

 

“Aquest noi és un ‘trapella'”

 

“Jo no vull que em diguin la veritat, nomes em conformo en no m’enganyin més!
És molt demanar?”

 

“Si vols poder, potser tindràs còmplices i si vols llibertat, potser tindràs alguns amics”

 

 

 

Quim Pedret i Rovira

 

Amb el meu amic Lluís Català a Roses, by Quim Pedret

Fa un any amb el meu amic Lluís Català a Roses.

Un amic que molts dels meus escrits el treuen de polleguera, però que per això mai deixarem de ser amics, ja que ens esperen més dinars i sopars al Risech de Roses.
Almenys ell, em comenta el que no està d’acord amb mi i no m’ignora com foten la majoria de ‘polítics de rodalia’ de la llista i dels que no deixen de mira.se el melic, el que són més papistes que el mateix Papa i s’estripen els vestits, mentre van navegant entre dues o tres aigües, amb un tarannà maquiavèl·lic i quasi ratllant la hipocresia.

LEER MAS…

“La Gràcia de Déu”, by Quim Pedret

“La Gràcia de Déu”

Escric el que veig, sento i gaudeixo,
i malgrat que algú pensi el contrari, sóc optimista, i sempre ho seré.
Però sóc realista.
He crescut, però no vull ‘créixer’ més
No vull que m’enganyin més.
però sense adonar-me, em volen fer veure enemics a tot arreu.
I no sé qui és, ni on està amagat aquest suposat enemic.
Estic molt bé amb el que tinc, i el d’ara és molt.
Com dic en una frase, que em vaig inventar a 17 anys:
‘Si no tinguéssim res, seríem molt pobres’ LEER MAS…

L’avui és avui, i és molt gran, by Quim Pedret

L’avui és avui, i és molt gran

M’he fet gran gairebé sense adonar-me, com si m’hagués ficat al llit una nit i l’endemà, en obrir els ulls, haguessin passat deu o quinze anys.

M’he fet gran corrent per no perdre el 23 (l’autobús que em portava de l’escola a casa), corrent per no arribar tard al peto d’una ‘novieta’, o al concert d’en Serrat o d’en Llach o a veure les ‘mariconades’ del meu bon amic, l’Ángel Pavlovsky i la seva ‘Orquesta de Señoritas’

LEER MAS…

Ens hem fet grans, by Quim Pedret i Rovira

I diu l’amic:

Ens hem fet grans gairebé sense adonar-nos, com si ens haguéssim ficat al llit una nit i l’endemà, en obrir els ulls, haguessin passat deu o quinze anys.

Ens hem fet grans corrent, corrent per no perdre l’autobús de l’escola, corrent davant dels grisos, corrent per no arribar tard a una cita, o un concert de rock.

Ens hem fet grans, pintant les parets i somiant paradisos.
Construint aquests castells a l’aire, que en diuen utopies.
Ens hem fet grans, de cop i volta
A també a cops i a hòsties. Equivocant-nos.
Descobrint-ho quasi tot a sota d’una capa negra d’obscurantisme i prohibicions.

LEER MAS…

Pots ser genial, by Radio Quim Pedret TV

I diu l’amic:

Algú va dir, que tots som genials fins als set o vuit anys, però que després tractem de semblar-nos als altres.
Busquem la mediocritat i gairebé sempre acabem aconseguint-la.

No t’obstinis a ser mediocre, si pots ser genial.
Procura ser tu mateix.

No facis el que tots
No diguis el que diuen tots
No pensis el que pensen tots

No t’inventis les mateixes mentides
ni la mateixa porqueria de tots.
No et conformis en ser un ‘pobre’ mediocre,
si pots ser genial.

 

Quim Pedret i Rovira

“L’art de dir NO”, by Quim Pedret

“Cuando digo no, me siento culpable” un llibre de M.J.Smith
 
La paraula més difícil d’aprendre, sense sentir.nos culpables, és NO.
Si aprenem a dir NO a les persones que ens volen manipular o fer alguna mena de xantatge, creieu.me amics, seríem més feliços, més autèntics i més LLIURES.
 
No fa molts anys que vaig aprendre a dir NO, i cal dir NO, quan cal, i si així ho penses, malgrat que fa molts anys que vaig comprar el llibre.
‘La Teràpia Assertiva Sistemàtica’, és l’art d’aprendre per estimular les nostres emocions i prendre les nostres pròpies decisions, com és la llibertat, independentment del que els altres pensin o vulguin.
 
Quim Pedret i Povira

Compartir i donar, és la millor manera de ser gran, by Quim Pedret

‘Compartir i donar, és la millor manera de ser gran’
Un bon amic avui mirant una fotografia, m’ha escrit una cosa:

“L’oportunitat fa al fotògraf, és el moment, es seu gran moment, Quim, desconeixia aquesta faceta de la teva persona. Ets molt gran Quim” A.Lluch

(el meu amic Angel Lluch és molt generós amb mi), però no em considero gran en cap sentit, però madur si) i de maduresa sí que en presumeixo.

Jo li he contestat el que contesto a tots vosaltres quan mireu una fotografia, un vídeo o un escrit meu:
‘Amic/amics, la vista no acompanya gaire i a més estic molt més pel educar i donar el millor al meu fill Sergi, que no pas per buscar una bona fotografia, fer un bon vídeo, un escrit més o menys divertit, ni trobar un sol minut de gloria o una ‘palmadeta’ a l’esquena.

Arriba un moment que una persona s’adona que ha de compartir i donar la seva poca saviesa per evitar, si es posible, errors dels altres.
Ara solament penso amb els meus i penjo AQUI coses per ells i per vosaltres i per si algú pot aprendre a fer les coses un pèl menys malament del que jo les he fet en aquesta vida.
Els que em coneixeu d’anys, saben que no faig res per buscar cap aplaudiment. Malament aniria si fos així i a més seria un pobre cretí i un ignorant.
Ara només puc i vull ensenyar un xic i posar un petit gra de sorra per ajudar a fer un món millor, ja que tots necessitem dia a dia aprendre alguna cosa nova i si cal, una empenta.

 

 

Com deia Picasso: ‘Sempre estem aprenent i mai som mestres de res’
L’estimat cantant Raimon, ho va dir en una cançó ‘Qui ja ho sap tot que no ‘vingue’ a escoltar.me’.. que no ‘vingue’ a escoltar-me.

Alguns busquen en el Facebook o qualsevol mitja digital o real, competir i demostrar que son el millor en el que sigui. Estàn en el seu dret? Segurament.
Jo només estic aquí com un núvol que ja ha desaparegut si el mires una altra vegada!

Tots plegats hem de ser més bons, però em refereixo a ser millir persones, per fer un món molt més millor.
Les coses es poden fer perquè surten del cor? i sense espera res a canvi? Si i tant

Quim Pedret

Esmalt fet i dissenyat d’una fotgrafia, per la meva mare, Maria Rovira
Va per tu, mama! Sempre

Sergi Pedret a Vilajuïga, by Quim Pedret

Sergi Pedret a Vilajuïga, by Quim Pedret

Sergi Pedret i Kudryashova amb la musica de Jordi Padreny seguin les probes de video i so a Ona Radio Pedret TV

Vilajuïga
Febrer 2017

Bon Dia – Joan Manuel Serrat, by Radio Pedret

 

Us desitgem a tots bon ¡Bon Dia!

Gent amb cor i molta ànima, by Radio Pedret

Sense cor i sense esperit

Persecució de ‘Cine’ per Figueres, by Radio Pedret

Persecució de ‘Cine’ per Figueres, by Radio Pedret

Vilajuïga, 14 de febrer 2017

Recordant aquella portada i contraportada de fa 35 anys (1982) al PUNT DIARI, quant valia 30 pessetes.
Eren les 10 i mitja del matí a Figueres. La casualitat va fer una història de ‘Persecució de ‘cine’ pels carrers de Figueres’ i val a dir que l’endemà alguns policies que surten a la fotografia i jo mateix, ens vàrem trobar plegats a la Comissaria de Policia Nacional de Figueres…
            Tota una odissea!
.. Ep!, però em varen pagar més de 3.000 ptes.!

Figueres Policia Quim Radio Pedret

 Atracadors per terra encanonats per la policia a Figueres (1982)

Un 17 de maig de 1982 a la cruïlla de Carrer Méndez Núñez de Figueres
Fotografia Original es va fer amb negatiu Kodak Kodacolor II
Tant el negatiu com el positiu es varen revelar a Cabanes a ‘corre i cuita’, per enviar a la redacció del Diari a Girona per la seva publicació l’endemà.

A la dreta, titular, portada i fotografia a mitja pàgina del PUNT DIARI del 17 de maig del 1982
A l’esquerra del ‘col·lage‘, la fotografia i text de la contraportada,
No tinc el negatiu original, ni el diari en paper original.
Vilajuïga 2017

Pablo sempre hi és, by Quim Pedret

…la llibertat és la vida
tan maca i immortal
…és la bellesa

Quim

Pablo Milanés Arias
LA LIBERTAD La libertad es una niña hermosa y pura que nos violan al cabo de los años. Cuando crece por encima de los árboles sabemos que no va a sobrevivir. No puede ser más grande que nosotros mismos, no puede ser más bella que como la…
RADIOPEDRET.COM