Poesía

«A mi m’agradaria molt arribar a uns Països Catalans units i lliures» Miquel Martí i Pol, by Quim Pedret

«A mi m’agradaria molt arribar a uns Països Catalans units i lliures; ara bé, m’imagino que això és molt difícil, molt.
El que jo vaig viure a València el 6 de maig 2000 amb en Lluís Llach, va ser molt emocionant, sobretot perquè hi havia molta gent jove, i això em va donar ànims
A més, com els que manen, manen mollt, pensó que arribar a això será molt difícil.
‘Però per una altra banda pensó que somiar és bó»

 

QuimpedretlluisLLachMartii pol
Miquel Martí i Pol , el poeta del poble és a més:

Doctor Honoris Causa a Barcelona 1999
Premi d’Honor Lletres Catalanes 1991

Et recordem sempre Martí

 Quim Pedret i Rovira

Quina grua el meu estel… Joan Salvat-Papasseit, by Quim Pedret

 

Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua!
–de tant com brilla en el cel
sembla una donzella nua.

L’espurneig que em fereix l’ull
són els seus pits quan s’inclina:
si fa un mirall de l’escull
perleja a l’arena fina.

De la meva barca estant
dono al cordill tota mida.
I l’ala clara, sestant,
del gavot que passa i crida.

Oh, el seu flanc rosa i argent
i la trena que es deslliga!
Volar d’oronella al vent!
Cabell desfet de l’amiga!

Amiga del dolç turmell.
–Com una vela s’enfila
espitllera de l’ocell:
si jo llenço el braç, vacilla.

Vianant vora la mar
prega pels marins que arriben;
si veuen l’estel dansar
moren de tant que sospiren.

Vianant, puja al meu bot
que és lliure de la sentida,
però no diguis ni un mot
si no vols perdre la vida.

Vianant, no parlis, no,
que l’oreig l’acosta, i mira
que et prendrà l’amor senyor
–que el mariner ja sospira.

Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua!
–de tant com brilla en el cel

«Antes del último voy yo», by Quim Pedret

«Antes del último voy yo», by Quim Pedret

Joaquin Pedret Rovira

 

 

«Antes del último voy yo»

 

 

Caminamos con desgracia

abatimos misiles

y caen fronteras.

Seguimos siendo comparsa

de unos pocos con desgracia

elegidos de unas manos

tan sinceras

como nichos con banderas.

Canto por vergüenza

y canto por dolor

a los pobres con razón

dolidos por la miseria

dolidos por amor

Pasamos tantas guerras

que nos humillan sin temor

Cerremos nuestros pueblos

a asesinos sin pudor

Yo cierro mis manos

y canto con orgullo

la libertad para unos niños

que jamás oirán su gemidos

de hambre, de miseria, bombas

y latidos de rencor.

Acabad con tanta mierda

Acabad con el vencedor.

No mates al vencido

ya que todos hemos perdido

la batalla de vivir con dolor

 Joaquim Pedret Rovira