Poesía

Sueños de Poeta, by Quim Pedret

Hoy he tenido un sueño. He soñado que soñaba

No sé lo que he soñado
en la noche pasada.
Triste, muy triste debió ser el sueño, pues despierto la angustia me duraba.

He soñado que la verdad era amarga y la querido echar de la boca, pero me la han cerrado.
He soñado con políticos que dejaban de mentir, mientras yo con la conocida argucia del tener ‘la meadita floja’, me escapaba de sus garras.

 

LEER MAS…

Juan Luis Guerra – Viviré, by Radio Pedret

 

juanluis-guerra Radio Quim Pedret

 

Vivire
Juan Luis Guerra

Linda como una flor de amapola
como una trenza de olas del mar
así eres tú, mi reina
y te voy a amar

Déjame hacerte en el pecho un nido
para que aprietes mi corazón
ya reservé la noche
para tu amor
Para estrujarnos los dos
cuerpo a cuerpo, mujer
rodando en un beso
para preñarte de luz
como un rayo de sol
¡Ay, viviré!
viviré cada segundo pegadito a ella
como medallita al cuello
con el corazón en fiesta

¡Viviré!
viviré cada segundo enamorado de ella
como bolero en la noche
que se esconde en las estrellas
Agua que cae por la madrugada
arrópanos al amanecer
moja la pausa
y luego déjanos ser

Nos sentaremos sobre la hierba
preguntarás y preguntaré
y llegará otra noche
que reservé

Emilio Sánchez Ulled, 20 poemas y una canción desesperada, by Quim Pedret

 

“Sánchez Ulled, un canto a la mala jurisprudencia”
Quim Pedret

1. Voy a terminar de forma atípica…no nos engañemos, este es un juicio perturbador por su relevancia pública y mediática. En este acto de juicio se han hecho pronunciaciones políticas como elementos exculpatorios.

2. No es baladí el clima de opacidad que se dio a todo esto desde el principio.

3. Esto no es una batalla entre demócratas y no demócratas, este juicio también es democracia porque la democracia son muchas más cosas de las que se han dicho aquí.

4. La Fiscalía no depende del Gobierno y no hemos recibido ninguna indicación que provenga de allí. Yo no lo haría consentido, se lo crean o no, entre otras cosas porque la Constitución lo prohíbe.

5. “Les voy a decir lo que me encomendó (la fiscal general del Estado, Consuelo Madrigal) y luego me llaman mentiroso si quieren: ‘Quiero una valoración técnica rigurosa en el sentido que sea, si es de archivar, de archivar, y si es de acusar, de acusar. ¡No es ninguna tontería!”.

6. El tribunal es rabiosamente independiente.

7. No se puede contraponer democracia y estado de derecho, eso es tremendamente peligroso.

8. ¡Es que ya está bien de todo lo que se está organizando alrededor de este acto!

9. Este Estado es democrático y bastantes años de oscuridad nos tuvimos que chupar.

10. Ni soy periodista, ni tertuliano ni político.

11. Aquí hemos debatido otra cosa, si se acató la sentencia del TC o no. Es por ello que la Fiscalía pide la sentencia culpatoria.

12. No podemos equiparar a un ciudadano de a pie con miembros públicos del Govern que son conscientes de sus actuaciones y del mandato del Tribunal Constitucional.

13. Ha quedado probado que se añadieron ficheros a la página web del 9N tras la prohibición de TC.

14. Si los acusados hubieran aceptado responder al fiscal, mi primera pregunta hubiera sido evidente, hubiera enseñado la prohibición del TC y habría preguntado: ‘Dígame, por favor, de esto ¿qué es lo que no entiende?

15. Ha sido muy revelador el clima de sonrisas y miradas entre testigos y acusados, creo que eso lo debe tener en cuenta el tribunal.

16. Artur Mas es evidente que es el principal responsable de la organización de los actos, la vicepresidenta es el tronco nuclear de los actos desarrollados y la señora Rigau como consellera de Enseyament tenía materias determinadas en las que hacer su contribución.

17. No son personas de la calle, son miembros de un gobierno y tienen asesores.

18. Muy esclarecedor el relato de un voluntario que dijo que fue al 9N por la llamada de Mas.

19. Francesc Homs dijo que se consultó a expertos y que todavía había dudas. Es peculiar.

20. Gemma Calvet dijo que la providencia suspendía la consulta y que esto era un proceso. participativo. Esto es fantástico. La providencia lo deja claro.

“Es tan largo el amor y tan corto el olvido”
Radio Pedret

Vicente Feliú y Silvio Rodríguez – Créeme, by Radio Pedret

Vicente Feliú y Silvio Rodríguez – Créeme, by Radio Pedret

Créeme
Créeme,
cuando te diga que el amor me espanta,
que me derrumbo ante un “te quiero” dulce,
que soy feliz abriendo una trinchera.

Créeme,
cuando me vaya y te nombre en la tarde
viajando en una nube de tus horas,
cuando te incluya entre mis monumentos.

Créeme,
cuando te diga que me voy al viento
de una razón que no permite espera,
cuando te diga: no soy primavera,
si no una tabla sobre un mar violento.

Créeme,
si no me ves y no te digo nada,
si un día me pierdo y no regreso nunca.
Créeme,
que quiero ser machete en plena zafra,
bala feroz al centro del combate.

Créeme,
que mis palomas tienen de arco iris,
lo que mis manos de canciones finas.

Créeme, créeme,
porque así soy
y así no soy de nadie.

1975

Vicente Feliu Silvio Radriguez Pablo Milanés Castro Quim Pedret                                      Pablo Milanés, Vicente Feliú, Silvio Rodríguez i Fidel Castro

Pablo sempre hi és, by Quim Pedret

…la llibertat és la vida
tan maca i immortal
…és la bellesa

Quim

Pablo Milanés Arias
LA LIBERTAD La libertad es una niña hermosa y pura que nos violan al cabo de los años. Cuando crece por encima de los árboles sabemos que no va a sobrevivir. No puede ser más grande que nosotros mismos, no puede ser más bella que como la…
RADIOPEDRET.COM

La Libertad de Pablo Milanés, by Radio Pedret

 

pablomilanesquimpedret

 

LA LIBERTAD

 

La libertad es una niña hermosa y pura 

que nos violan al cabo de los años. 

Cuando crece por encima de los árboles 

sabemos que no va a sobrevivir. 

 

No puede ser más grande que nosotros mismos, 

no puede ser más bella que como la concebimos. 

Es un feo retrato destruido 

por la fuerza del tiempo en su interior. 
Es un lindo fracaso sostenido 

de una buena mirada con amor. 

 

La libertad se va poniendo vieja, 

la libertad ya no puede parir, 

la libertad como todo en la vida 

nació para morir.

 

Federico García Lorca – Patxi Andión, by Radio Pedret

 

Era l’any 1974 i un noi nascut de casualitat a Madrid, que es diu Francisco Jose i més conegut com Patxi Andión‘ va treure un LP.
Era
‘Como el viento del norte‘. El tenia el meu pare i jo l’escoltava sempre que podia i no ell em veia.
Aleshores el pare s’en va adonar i va comprar.me estan a Granada una guitarra d’artesania i les obres completes del gran Federico García Lorca. (m’han acompanyat sempre)
Així vaig conèixer el poc que sé de poesia, música i de guitarra, llegint el gran mestre Federico i escoltant i interpretant al cantautor Andión, adoptat al País Basc.

Andión va fer un homenatge a Lorca amb aquesta cançó:

Verde que te quiero verde

 Los toros se han rebelado
la impotencia llora y llama
desde un río de sangre
hay una voz que reclama…hay una voz que reclama
La importancia de un amigo
poeta de cien mil lunas
garganta dura y hombruna
gitano de profesión ¡ay!
por quien hoy rompo yo la voz
 
Verde que te quiero verde ¡ay!
 
Se te escapo la mañana
por detrás de la Alcazaba,
caminando ya sin prisas
amaestrando sonrisas… amaestrando sonrisas
 
Y se tiñeron los campos
verdes de la primavera
cuando la nación entera
cabalgó sobre tu llanto ¡ay!
Tu poeta y ellos tantos.
 
Verde que te quiero verde ¡ay! verde que te quiero verde
Hoy el verso me reclama
una luz y una llamada
un canto de cuerpo y alma
como el que el tuyo cantaba…como el que el tuyo cantaba
 
Y el pueblo llora la calma
y canta porque se ahorca
y hace tu muerte inmortal
cada vez que alguien te nombra

Federico García Lorca

Patxi Andión
Garcia lorca Quim Pedret
 Federico García Lorca
 “Entre todos los muertos de elegía,
sin olvidar el eco de ninguno,
por haber resonado más en el alma mía
la mano de mi llanto escoge uno.
Federico García
Hasta ayer se llamó. polvo se llama.
Ayer tuvo un espacio bajo el día
que hoy el hoyo le da bajo la grama”
Miguel Hernández
Mas ‘mort’ , es morirá la rabia?, by Radio Pedret

Mas ‘mort’ , es morirá la rabia?, by Radio Pedret

Quim Pedret Antonio Baños David Fernandez

 

Resposta… NO

Hi ha massa ‘rabia acumulada’… sota els matalassos que ens han posat damunt

 

Quim Pedret Artur Mas david fernandez

 

 

Mort el ‘gos’, acabada la ‘ràbia’

La CUP sap que ara han de vessar molta ‘berborrea’ demagògica i estirabots per conquerir unes finalitats, que a vegades semblen per ells, unes finalitats tan summament altes i celestials, són tan extraordinàriament superlatives i orgàsmiques, que fins i tot estan a vegades per sobre de les ideologies i els deus. Amb la societat catalana no estan fent enemics, pel fet de tocar el potet No crec.

Ells volen la independència? Si.
I la publicitat gratuïta i el vot fàcil? També.
Serà el vot que a la larga el donarà haver tocat un màrtir o una ‘vaca sagrada’ anomenada Mas.

Crec que la CUP té aquestes i moltes més paraules per dir del que diuen, perquè si arriba el moment clau, puguin dir que no han tingut més remei, en honor de preservar el procés, de donar suport a Mas i hauran salvat el procés en fer.lo president.  Ens posen a prova? Sí. Ells mateixos es posen a prova? També. Ara els valen 300 mil vots. Demà? No ho sé. Saben que Mas té (malauradament) bastants enemics polítics i per decisió pròpia te data de caducitat,  Si és escollit president, és evident que es queda uns mesos i si no el neguen per tercera vegada, ell marxa a fer les Amèriques.

Ara la CUP creu necessari fer aquest paper i per això ho fan. No busqueu més explicacions al seu estrany comportament. Segurament és producte de la nostra imaginació, buscar.hi més explicacions

La CUP són joves, però no són imbècils, encara que facin servir el paper de fumar, per anar a ‘pixar’

Si per ells el fet de salvar el soldat Mas, és treure el rèdit, potser pactat, doncs vinga endavant! Això que escric, serveix també pels dos possibles vots de ‘els Ravells’ amb els que Mas també seria el nou president i de regal, un bon grapat de poder.

Per què? Preguntem.nos sense embuts: On està un altre candidat? On està el candidat del consens? És en Raul Romeva? Tots sabem que no i que no hi ha candidat alternatiu. O seria Oriol Junqueras, que vol quedar-se tranquil entre ‘les bambalinas’ de tot aquest ‘sarao’, i que mentre hi és i no hi és, però està al ‘lloru’, no fos cas que les coses s’aclareixen, per poder saltar a la sorra dels gladiadors, com a President, si arribés el moment?

Dic amb molta pena, que si Mas no està al capdavant com fins ara, s’acabarà el somni independentista Molts sabem, inclosos alguns membres de l’actual govern, part la militància de convergència i alguns membres de Junts pel si, que no estan dolguts amb amb Mas pel fet de ser ell el cap visible i portaveu d’uns dos milions de catalans. Però, Mas és molt Mas i potser d’aquí al dilluns, ens té un AS amagat (o dos)

Amics, com deia i amb tristor personal i esperant una Catalunya molt millor, em pesa dir que si ‘mort’ en Mas, s’acaba el procès Espero i desitjo estar molt equivocat

Visca Catalunya Sobirana i Lliure per decidir TOTS el nostre futur

Quim Pedret i Rovira

Tots SOM MAS

 

Visca l’amor – Joan Manuel Serrat, by Quim Pedret

 

 

quimpedret-teresarebull

Teresa Rebull

Cantada per Joan Manuel Serrat,  sobre un poema de Joan Salvat-Papasseit, amb música de la cantautora sabadellenca i desapareguda el mes d’abril, la Teresa Soler i Pi, més coneguda com la Teresa Rebull

Del CD ‘Res no és mesquí’ editat el 1972

“Visca l’amor
que m’ha donat l’amiga
fresca i polida com un maig content!

Visca l’amor
l’he cridada i venia
tota era blanca com un glop de llet.

Visca l’amor
que ella també es delia.

Visca l’amor:
la volia i l’he pres.

Concert per la Llibertat “Tossudament alçats”, by Quim Pedret

Lluís Llach

‘Tossudament alçats’

Som aquí, tossudament alçats,
proclamant el nom, el temps i el lloc
que ens dol i pertany,
si vols amb els punys oberts,
si cal amb els punys tancats,
per mor que el somni que tenim junts es faci possible.

De bell nou i deslliurats d’enyors
gent d’allà i d’aquí ens donem el dret d’escriure el futur
pensant que aquest vell país
potser encara és el camí
que ens faci anar més lluny i ens acosti fins l’art de viure.

Coneixent les pedres al camí,
no és només un somni, també és mesura de la llibertat.
L’anhel que neix en cadascú,
l’afany de somniar un nou futur,
que es fa de tots si ens donem la mà per a un món possible.

Una llum, una llum, una llum ens crema els ulls,
el desig d’un nou món des de les nostres arrels,
una llum, una llum, una llum que ens omple els ulls,
fermament som aquí per conviure l’univers.

Queda sempre un fil…

Lluís LLach
Concert per la Llibertat Camp Nou 2013

Ignasi Tomàs – El Noi de la Mare, by Ona Radio Quim Pedret


Ignasi Tomàs – El Noi de la Mare, by Ona Radio Quim Pedret

El diumenge 14 de desembre en el XIIè Concert Benèfic de Nadal amb la col·laboració de Fundació Roses contra el Càncer, dins del Teatre Municipal de Roses, amb nom de “Nadal a ritme de Swing” es va poder escoltar un poema de la coneguda cançó “El Noi de la Mare” a càrrec de Director del Grup de Teatre de Roses, l’Ignasi Tomàs i Azanza

quimpedretignasitomaselnoidelamare

‘Aquesta Remor’ Miquel Martí i Pol – Ramon Muntaner, by Ona Radio Quim Pedret

‘Aquesta Remor’ Miquel Martí i Pol – Ramon Muntaner, by Ona Radio Quim Pedret


‘Aquesta Remor’ Miquel Martí i Pol – Ramon Muntaner

‘Riu Amunt’ de Miquel Martí i Pol, by Quim Pedret

 

 

Quan va néixer la Nova Cançó, el poeta Miquel Martí Pol va voler sumar-s’hi. Deia ell que sense massa fortuna, però deixant empremta de la seva personalitat i el seu neguit per portar la poesia a la gent.
El poeta del poble, compromès per les llibertats i la recuperació nacional de Catalunya, era militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya ‘PSUC’, activista fent cinefórums i articles on podia.
La cançó es diu “Riu Amunt” i és d’una actuació en directe, acompanyant-se ell sol amb guitarra. La cançó esta gravada el 28 de març de 1977 als anteics Estudis de Miramar de Montjuïc a Barcelona
Desde aquí l gran estima i admiració pel poeta del poble que l’any 1977 ja començava a patir els símptomes d’una malaltia degenerativa que l’aniria tancant a casa, però obrint-lo al món ample del compromís i la bellesa de les seves poesies cantades per Lluís Llach i Ramon Muntaner entre d’altres cantants

 

QuimPedretRamonMuntaner1

Ramon Muntaner

QuimPedretlluisllach1

Lluís Llach

 

Quim Pedret i Rovira

“A mi m’agradaria molt arribar a uns Països Catalans units i lliures” Miquel Martí i Pol, by Quim Pedret

“A mi m’agradaria molt arribar a uns Països Catalans units i lliures; ara bé, m’imagino que això és molt difícil, molt.
El que jo vaig viure a València el 6 de maig 2000 amb en Lluís Llach, va ser molt emocionant, sobretot perquè hi havia molta gent jove, i això em va donar ànims
A més, com els que manen, manen mollt, pensó que arribar a això será molt difícil.
‘Però per una altra banda pensó que somiar és bó”

 

QuimpedretlluisLLachMartii pol
Miquel Martí i Pol , el poeta del poble és a més:

Doctor Honoris Causa a Barcelona 1999
Premi d’Honor Lletres Catalanes 1991

Et recordem sempre Martí

 Quim Pedret i Rovira

Quina grua el meu estel… Joan Salvat-Papasseit, by Quim Pedret

 

Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua!
–de tant com brilla en el cel
sembla una donzella nua.

L’espurneig que em fereix l’ull
són els seus pits quan s’inclina:
si fa un mirall de l’escull
perleja a l’arena fina.

De la meva barca estant
dono al cordill tota mida.
I l’ala clara, sestant,
del gavot que passa i crida.

Oh, el seu flanc rosa i argent
i la trena que es deslliga!
Volar d’oronella al vent!
Cabell desfet de l’amiga!

Amiga del dolç turmell.
–Com una vela s’enfila
espitllera de l’ocell:
si jo llenço el braç, vacilla.

Vianant vora la mar
prega pels marins que arriben;
si veuen l’estel dansar
moren de tant que sospiren.

Vianant, puja al meu bot
que és lliure de la sentida,
però no diguis ni un mot
si no vols perdre la vida.

Vianant, no parlis, no,
que l’oreig l’acosta, i mira
que et prendrà l’amor senyor
–que el mariner ja sospira.

Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua!
–de tant com brilla en el cel