About Joaquim Pedret i Rovira

Posts by Joaquim Pedret i Rovira:

‘Sibilina’ Anem arreglats!, by Radio Pedret

 

Torra fixa la parella de Albano Dante

Marta Sibina se incorpora al Consell per la República

20 de Juliol 2019

Torra ficha a la pareja de Albano Dante
Marta Sibina, en una imagen de archivo

La ex diputada de En Común Podemos en el Congreso y pareja de Albano Dante Fachin, Marta Sibina, se ha incorporado al Consejo por la República, la entidad impulsada por el ex presidente de la Generalitat, Carles Puigdemont, y el ex consejero Toni Comín para “hacer efectivo el mandato del 1-O”.

Sibina actualmente forma parte de la organización Som Alternativa, que concurrió a las pasadas elecciones generales bajo el paraguas electoral del Front Republicà sin obtener representación. Durante la pasada legislatura (2016-2018), fue diputada de los Comunes por Girona y se saltó la disciplina de voto a raíz de la negativa de dejar salir el Open Arms del puerto de Barcelona.

“Si esto no se soluciona inmediatamente anuncio que, como diputada en el Congreso, no daré ningún tipo de apoyo con mi voto al Gobierno responsable de las muertes que se producirán”, aseguró entonces. La ex diputada también votó en contra de los Presupuestos Generales: “si el PSOE va a hacer las mismas políticas que la ultraderecha, que le pidan a la ultraderecha que le apruebe los presupuestos. Los demócratas no podemos ser cómplices de esto”.

Junto con Marta Sibina, se han incorporado al Consejo por la República, los diputados de JxCat Aurora Madaula, Antoni Morral; y la ex diputada de ICV en el Congreso y ex directora de la Memoria Democrática de la Generalitat, Carme García.

 

El Govern reactiva el Consell de la República després del descens de JxCat al CEO

 Juliol 2019 Waterloo
Tapar els mal resultats
Foto de familia

El Consell per la República s’ha reunit a Waterloo després d’ampliar el seu consell de govern amb la incorporació Aurora Madaula i Antoni Morral (JxCat), Marta Sibina (Som Alternativa) i Carme Garcia, diputada d’ICV i directora general de Memòria Democràtica al Govern des del gener del 2016 al gener del 2019.

També han assistit a la trobada els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, Elisenda Paluzie (ANC), Guillem Fuster (Poble Lliure), Toni Castellà (Demòcrates), i Isaac Peraire i Rut Ribas (Esquerra). El president de la Generalitat, Quim Torra, s’ha incorporat a la reunió aquesta tarda.

Durant la sessió de matí, el consell de govern s’ha reunit amb Lluís Llach i Jordi Domingo, president i secretari del Consell Assessor per a l’Impuls d’un Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent, que també han fet declaracions a la premsa.

Llach ha assegurat aquest divendres que el Consell per la República és «única plataforma unitària» de l’independentisme que «existeix». «És molt positiu com a precedent i exemple», ha dit. L’exdiputat independentista ha reclamat a la classe política una «estratègia» on el moviment independentista es pugui «identificar». «Seria el moment i no s’hauria de retardar gaire més», ha alertat.

puifd.jpg

Marta Sibina o ‘Sibilina’ és la mateixa que fa 7 anys enrrere

Els editors de la revista Cafè amb llet, Marta Sibina i Albano Dante Fachin, han enllestit el llibre «Artur Mas: on són els meus diners?«. Sis mesos després d’haver estat condemnats per haver elaborar un vídeo que denunciava l’opacitat i el robatori de diners destinats a la sanitat pública. Durant aquest període de temps, la major part de les persones que se citaven al vídeo estan imputades i sent investigades per la justícia.

A la sortida del judici, els editors, ho van deixar clar: «Ens poden posar les multes que vulguin, però no callarem. Per cada vídeo que ens facin retirar, en penjarem deu. Explicarem a tothom i amb tots els mitjans al nostre abast tot el que hem descobert”

El llibre respón a aquesta convicció. Si el vídeo de 20 minuts que la Marta i l’Albano van penjar a Youtube no va agradar gens als responsables sanitaris, les 352 planes d’aquest llibre els faran patir. I el millor de tot: els seus lectors gaudiran moltíssim.

El naixement del llibre

El 23 d’octubre de 2012 els editors de la revista cafèambllet van ser condemnats a pagar un multa de 10.000€ per haver danyat l’honor de Josep Maria Via, un assessor del president Artur Mas. La sentència concloïa que el vídeo sobre l’opacitat al sistema sanitari fet per cafèambllet -titulat “El major robatori de la història de Catalunya”– lesionava el dret a l’honor de l’assessor de Mas.

La condemna va posar la revista i els seus dos editors –la Marta i l’Albano- prop del tancament i la ruïna econòmica. Quan al veredicte es va fer públic milers de persones arreu del món van reaccionar i es van oferir a ajudar a pagar la multa per evitar el tancament de la revista. Però la Marta i l’Albano tenien uns altres plans: “Fer una col·lecta per pagar la multa és un acte de defensa quan el que cal és passar a l’atac”

Així, van proposar una col·lecta , no per pagar la multa, sinó per tenir els diners necessaris per editar un llibre on s’expliqués amb tot detall l’escandalós i opac funcionament del sistema sanitari. En només 12 hores centenars de persones van el finançarÀngels Martínez i Teresa Forcades han prologat el llibre

Sense comentaris, Com ens hem de veure!, Oi amic i President Artur Mas?

Malaïda calor, by Quim Pedret

QUINS ESTIUS ! ‘La calor, està fent molt de mal’
Tots ca començar el 2016, en Pushi i en Trapero a Cadaqués, amb ‘Let it be’ i ‘Paraules d’amor’, a casa la Pilarin.
Rubalcaba ja li va dir al Congreso ‘al pepero’ Gil Lázaro amb la cançó de Amaral: «Sin tí no soy nada»
Avui, el portaveu del PP Alejandro Fernández, ha cantat a Torra un xic de Manolo Escobar
I després el MHP QUIMET, disfresat i molt emocionat, li ha contestat amb la cançó: ‘Si tú me dices ven’……y lo dejo TODO 

Han convertit la política amb un guinyol….

Han convertit la política amb un guinyol o ells són els titellaires i nosaltres els titelles»

Diuen que serà president qui estigui capacitat per dialogar i negociar amb els seus adversaris per arribar a fer govern. Quina fal·làcia
Diuen que qualsevol persona pot ser President del govern i això malauradament és el que passa…. I el que passa és que qualsevol inútil, arriba a la cadira… o dues
A Celtibèria Show (inclòs Catalunya), ara per ara no hi ha ningú capacitat per ser president del cap govern. És més, crec que no ho mereix ningú. Tot és rastrer, mesquí i baix, on impera qualsevol mena de fel·lació, com a esport nacional i ‘modus-vivendi-operandi’

Absolutament TOTS, m’han fet passar vergonya. Ben mirat, ni vergonya, posem que és fàstic.
Amb els anys hem vist, insults, cants, ‘planes i bandas’, màfies, samarretes de tots colors, banderes, impressores, manilles, mainaderes i planyeres amb una o dues tetes a l’aire per dona el pit. Etc.

Només ens resta per veure, que algun titellaire arribi al seu escó, amb uns calçotets cagats per barret. Temps al temps, que encara no ho hem vist tot.
Perdoneu, potser estic donant alguna idea.
Ens han tret el nostre temps, els diners i les poques il·lusions que ens quedaven.
Estem davant d’un mirall d’una societat que està molt malalta.

Quim Pedret

‘A vegades no cal ser independentista….

‘A vegades no cal ser independentista per respectar els drets inherents de les persones’

Deia un amic:
«Mai vaig ser independentista, però el 9-N vaig votar independència per l’espoli fiscal que ja es feia a Catalunya, actualment crec que és,un espoli fiscal de 4.300 milions d’euros.
Si Catalunya aconsegueix, com a desig, posar de nou urnes, no convingudes o si convingudes com seria el millor, significaria que molts han canviat i són més persones.
Si no em moro i hi ha urnes, votaré independència.
I no perquè jo sigui independentista. Si no, per justícia»

Artur Mas: El PDeCAT s’ha de dissoldre dins de JxCat

 

 

 

L’expresident Artur Mas (Barcelona, 1956) defensa sense embuts convertir la marca JxCat en un partit polític «amb tots els ets i uts» al qual s’incorporin tant el PDeCAT com la Crida i totes aquelles persones que avui dia formen part d’aquest espai. Mas considera que aquest projecte hauria d’estar ja en marxa entre setembre i octubre, i adverteix que entre els objectius prioritaris que s’hi haurà d’activar hi ha escollir el candidat a la Generalitat atès que resulta «inviable» pretendre que presos i exiliats puguin tornar a assumir el lideratge electoral. Des del seu despatx d’expresident a la darrera planta del Palau Robert, en ple Passeig de Gràcia de Barcelona, Mas assegura que no té cap necessitat d’assumir un paper rellevant en tot aquest procés i que serà «allà on hi pugui ajudar».

.

Artur Mas - Sergi Alcàzar

Fa un mes va anar a veure Carles Puigdemont a Waterloo. Van acordar “reforçar JxCat com a realitat política consolidada”. Què vol dir això?
JxCat era l’objecte central d’aquella trobada: com refer aquest espai polític, com donar-li més força, coherència, més operativitat i més eficàcia.

I a quina conclusió van arribar?
Vam compartir la diagnosi que aquest és un espai encara per endreçar i l’objectiu d’intentar que JxCat, que avui és una marca i un projecte, es converteixi a més en una organització política. I que, si això fos així, tot el món Crida i PDeCAT acceptessin refondre’s dins d’aquest partit definitiu. El que no vam acordar, perquè no depèn tant de mi, depèn més d’ell, és el mètode, per arribar a aquest objectiu, el camí.

I per fer aquesta estructura «operativa i eficaç» que proposen… 
Un partit polític amb tots els ets i uts.

…què ha de fer el PDeCAT?
El PDECAT està en disposició, ho ha dit el mateix David Bonvehí en diverses ocasions, d’apostar per un partit que es digui JxCat.

Com?
Hi ha dues coses que cal tenir presents: Primer, que més enllà del tema de la independència i el principi de l’autodeterminació que comparteix tothom, el projecte s’avingui al marc ideològic del PDeCAT. No al 100%, perquè sempre hi ha d’haver alguna renúncia. Però sí hi ha d’haver una idea clara de quin tipus de país estem defensant, i fins i tot quin tipus de país construiríem el dia que siguem independents. I segon, s’ha de tenir present que el PDeCAT té l’experiència de com es dirigeix un partit i de com es fa de manera eficaç, en la mesura que incorpora tota l’experiència i la tradició d’un partit d’èxit com va ser CDC.

Això vol dir que el PDeCAT s’ha de dissoldre dins de JxCat?
La meva aposta seria aquesta. Però no només el PDECAT, sinó la Crida també. Parlo com a partits polítics, una altra cosa és si decidís convertir-se en una fundació o una associació per defensar altres finalitats… Però, si parlem de partits polítics que es presenten a les eleccions, la meva aposta és molt clara. Una altra cosa és que sigui possible. Això ja es veurà.

N’ha parlat amb Bonvehí?
També n’he parlat amb David Bonvehí i amb Jordi Sànchez, a la presó.

I ells què li diuen?
Tothom està a l’espera dels moviments que pugui fer el president Puigdemont, que és qui per altra banda ha manifestat la seva voluntat de liderar aquest procés intern.

De tot això que van acordar fa un mes, quines passes s’han donat ja?
S’han fet algunes gestions per veure fins a quin punt el món PDeCAT i el món Crida estarien en disposició, i en quines condicions. I aquestes gestions a hores d’ara no tenen resposta definitiva.

Si la Crida no accepta entrar a JxCat, és evident que s’han de replantejar coses

Artur Mas - Sergi Alcàzar

Insisteix molt a parlar de la Crida. És un dels possibles conflictes amb que pot topar si no accepten entrar-hi…
Si la Crida no accepta entrar-hi, és evident que s’han de replantejar tot un seguit de coses. Estic parlant d’allò que els anglesos en diuen el best-case scenario, el millor escenari. Has de lluitar per aconseguir-lo. Si després en aquesta batalla no aconsegueixes el millor escenari doncs has d’anar al second best, que ja hi arribarem si és que no hi ha possibilitat.

Qui no està en aquest escenari és Marta Pascal, fins i tot ha parlat públicament de crear un altre partit…
Una cosa és que ella confiï més o menys que es pugui arribar a aquest objectiu, però no crec que estigui en contra. No crec que estigui en contra que JxCat sigui un partit que incorpori la millor tradició de Convergència i del PDeCAT i que a més sumi altres sensibilitat. Perquè la millor tradició de Convergència és precisament sumar sensibilitats.

I, qui ho ha de liderar és Carles Puigdemont?
És el que em va dir ell, que entenia que això ho havia de liderar ell, la qual cosa entenc i respecto totalment.

Ho podrà liderar des de Waterloo?
Una cosa és liderar i una altra és fer-ho tot. Si ell vol ser al davant té el dret a ser-hi, però això també l’obliga a fer les coses i allò que no pugui fer ell, compartir-ho o encarregar-ho a una altra gent.

Tot aquest procés en quant de temps hauria de ser possible?
La meva recomanació, unes setmanes enrere, va ser que no més tard de passat l’estiu, és a dir, setembre-octubre.

Què vol dir això?
Que el setembre-octubre naixés un partit polític que es digués JxCat, que funcionés com a tal, amb els seus òrgans de govern, les seves bases, marc ideològic, projecte, política d’aliances…

Per tant, tot això ja està en marxa…
Sí, hauria d’estar en marxa, però tampoc estic al dia, no em correspon a mi…

Paral·lelament els partits s’haurien de dissoldre?
No necessàriament. Es tractaria que la referència de tot aquell espai fos el partit un partit que es digués JxCat, vol dir que la resta de partits ja deixen de tenir la seva funció. Després es poden dissoldre o no. Dependrà dels seus condicionants interns això.

Va trobar receptiu Jordi Sànchez quan li va plantejar aquesta proposta?
Va escoltar els plantejaments que se li feien i no va donar una resposta d’entrada.

A banda dels càrrecs del partit, s’hauria d’obrir un procés per triar candidat o candidata a la Generalitat

Artur Mas - Sergi Alcàzar

En qualsevol cas, només l’etiqueta JxCat no és una garantia d’èxit. A les europees, JxCat va tenir gairebé un milió de vots amb Puigdemont de candidat però a les municipals el resultat va ser molt inferior. Hi ha també una qüestió de lideratges electorals. Com s’ha de gestionar això?
Des del naixement d’aquest partit, en algun moment posterior, a banda dels propis càrrecs representatius del partit, s’hauria d’obrir un procés per triar el candidat o candidata a la presidència de la Generalitat. I entorn d’aquesta persona és evident que s’haurien de construir també els lideratges del futur.

El govern actual de la Generalitat fa més del que es diu

En tot aquest escenari hi ha també Quim Torra. Com valora la gestió del president des del seu coneixement del que representa assumir aquest càrrec?
A mi em va tocar una època diferent, de crisi social i econòmica brutal, de retallades obligades tremendes, de pressió brutal del PP amb majoria absoluta… Era un govern de CiU, que no té res a veure amb ara. Era una època completament diferent. Des del punt de vista del que és la direcció del govern i la gestió, jo sóc dels que pensen que el govern actual de la Generalitat fa més del que es diu.

No se li pot demanar a Torra que tingui el mateix perfil que tindria un polític consolidat durant dècades

I el paper del president?
No se li pot demanar al president Torra que tingui el mateix perfil que tindria un polític consolidat durant dècades com va ser el cas del president Pujol, o del president Maragall, o del president Montilla o jo mateix. Érem persones que veníem d’una tradició d’aprenentatge de la política des de feia molt temps. El president Torra va ser president sense cap experiència política al darrere. Per tant, demanar-li a ell que exerceixi la presidència de la Generalitat igual que ho han fet els seus antecessors, que tenien una experiència totalment diferent i molt més consolidada, no seria just per ell.

Manté contacte amb el president Torra?
Sí. No és un contacte sovintejat, perquè estic molt apartat de la primera línia estricta i més del govern. Sobretot des de l’octubre del 17, vaig apartar-me molt. Però apartar-me no vol dir desinteressar-me.

Torra ha obert una ronda de consultes per abordar la resposta que cal donar davant de la sentència de l’1-O. N’ha parlat?
Sí. Abans que obrís aquesta ronda de consultes, ell i jo vam tenir una trobada al palau de la Generalitat i en vam parlar.

I quina creu que ha de ser la resposta?
Hi ha d’haver una triple resposta després de la sentència. La primera, judicial, preveient que la sentència serà contrària i a més injusta, s’ha d’organitzar el recorregut judicial posterior. Hi ha un Tribunal Constitucional, en el qual es pot confiar el que es pot confiar, però després hi ha uns tribunals europeus, que seran els que en els propers anys tindran l’última paraula. Per tant això no acaba a Madrid. Acaba a Estrasburg. Aquesta és una primera reacció. La segona ha de ser la reacció ciutadana. De la gent. Aquest moviment va néixer perquè la gent sobiranista va empènyer molt. I quan empenys molt tens una responsabilitat. I això vol dir que ANC, Òmnium, AMI… han de dissenyar la seva resposta. I la tercera resposta, que aquesta sí que correspon als partits i les institucions, ha de ser la resposta institucional.

Davant la sentència, el Parlament ha de ratificar el dret a l’autodeterminació. No ens hem d’acovardir

Artur Mas - Sergi Alcàzar

I quina hauria de ser aquesta resposta institucional?
Pot ser molt diferent, depèn del president Torra com ho vulgui orientar. Una resposta institucional possible són unes votacions al Parlament amb tot un seguit de conceptes, encapçalat pel dret a l’autodeterminació, per deixar clar que el Parlament ratifica per majoria àmplia l’exercici del dret a l’autodeterminació. És a dir, no perquè hi hagi la sentència ens hem d’acovardir, claudicar.

Alguna altra proposta?
L’altra possible resposta seria que a partir d’aquell moment es prengués consciència que el full de ruta del món sobiranista s’ha de refer i hi hagués un compromís del president Torra de reconfigurar el full de ruta en un termini breu. Una altra possible resposta és mirar si el govern necessita alguna ampliació de sensibilitats.

Convocar eleccions és la resposta més fàcil a la sentència, però no la més intel·ligent

Una resposta podria ser convocar eleccions?
No la veig, perquè és la més fàcil, però no és la més bona ni la més intel·ligent ni la que més ens convé. És fàcil de fer però poses en risc una cosa que no s’ha de posar en risc que és aquesta majoria independentista al Parlament, que avui hi és. I a més provoques unes eleccions en un moment en què totes aquestes coses que hem citat s’han de refer i reconstruir. Aquesta és la feina, com assegurem la major cohesió social i la convivència, com traiem el PSC del 155, com refem el full de ruta sobiranista, com reconstruïm les confiances internes, com millorem les aliances internacionals,…Tot això són coses molt importants a nivell de país que poden formar part de la resposta.

Artur Mas no necessita cap paper rellevant en res de tot això

Una qüestió que sembla gairebé inevitable des de fa setmanes és en tot això quin paper ha de tenir Artru Mas? S’ha parlat molt de seu retorn a la primera línia política…
Artur Mas no té necessitat de tenir cap paper rellevant en res de tot això. Així com durant anys vaig lluitar per tenir un paper, fins i tot el paper, i és públic i notori que aquesta lluita va ser molt intensa, en aquest moment de la meva trajectòria política i vital, no tinc cap necessitat de lluitar per res que signifiqui un càrrec o un estatus, o una responsabilitat concreta. La meva actitud és més allò que se’m demani i allò que pugui ajudar més.

Allà on pugui ajudar més, hi seré

Però, s’ha fet córrer molt el seu nom darrerament, fins i tot per part d’alguns del que van ser els seus detractors, veu algun escenari en què sí hauria de fer aquest pas?
No crec que hagi de prendre jo la iniciativa. Perquè això em tornaria a posar a mi en la brega política de la qual vaig decidir sortir. I vaig decidir sortir de tot: d’un govern, d’un parlament i d’un partit. Són tres decisions que demostren clarament que jo no tinc cap vocació de continuar la meva trajectòria política en la primera línia, perquè, si no, m’hagués quedat en algun d’aquests llocs i me’n vaig anar dels tres. És a dir, no dic que no a res, avui per avui. Perquè tot l’escenari està obert, però no tinc necessitat de res. Per tant, allà on pugui ajudar més, hi seré. És així de senzill. I així de complicat.

És inviable pretendre que podran tornar a assumir el lideratge electoral els presos inhabilitats per molts anys o la gent de l’exili que no podran tornar

Artur Mas - Sergi Alcàzar

La repressió de l’Estat ha aconseguit escapçar el lideratge dels partits independentistes…
Ha aconseguit diluir els lideratges, és evident. I n’han de sortir de nous. I això és una assignatura que està aquí sobre la taula i en la qual s’ha de fer una aposta rotunda. Pretendre que gent que quedarà com a mínim inhabilitada per molts anys, que són els que estan a la presó, podran tornar a assumir el lideratge electoral nostre és inviable. Pretendre que la gent de l’exili que no podran tornar al país puguin fer això mateix també és inviable. Per tant, és evident que l’Estat ha actuat, ha intentat diluir, o fins i tot decapitar, com van dir alguns, aquests lideratges. És evident que en part ho han aconseguit, però no és gens evident que no en puguin sortir de nous.

Ara que tenim cartografia del que ha passat no seria de rebut fer coses sense tenir en compte aquesta experiència

De tota manera, com va dir VOX als al·legats finals, el judici contra l’1-O ha de servir per castigar i com advertiment de cara al futur. Pot afectar això l’aparició de nous lideratges?
Jo crec que no. Veig gent prou convençuda com perquè no tinguin por. Ara, una cosa és no tenir por i una altra cosa és no fer cas de l’experiència. No tenir por no vol dir fer el milhomes. No és més valent qui més crida. El més valent és el que més se la juga, obviant les seves repercussions personals, però al mateix temps protegint també l’interès del projecte i l’interès col·lectiu. També s’ha de tenir criteri per fer això. Veig molta gent disposada a jugar-se-la, però també a aplicar criteri. Ho diré d’una altra manera, ara que tenim cartografia i mapes del que ha passat en aquests darrers anys i sabent la reacció d’Espanya i Europa, no seria de rebut fer coses sense tenir en compte aquesta experiència i aquestes dades objectives.

El projecte està viu. Els votants hi són. No hi ha un projecte alternatiu viable

Hi veu marge per continuar?
Sí. Jo veig tot el marge. El projecte està viu. Els votants hi són. No hi ha un projecte alternatiu, viable. No hi ha ni hi haurà cap oferta que doni una solució definitiva per part d’Espanya al tema català. Es poden posar pedaços, millorar algunes situacions concretes. Tot això sí. Però una solució estructural al repte democràtic que planteja Catalunya, Espanya no està preparada per fer-ho. El tripartit de la dreta és evident que no, l’únic que vol fer és arrasar-ho tot. El PSOE no està preparat, entre altres coses perquè es trencaria internament. Una solució estructural podria ser el referèndum d’autodeterminació, a la britànica-escocesa, això Espanya no és capaç de fer-ho. I l’únic partit que pot ajudar una mica és Podemos. Per tant, aquest és el projecte, mantenir el nostre rumb. El que tenim fixat. Sabent que això requereix més temps del que alguns pensaven, més majories de les que s’havien dit, millor aliances europees i internacionals que les que tenim, i que requereix que tinguem un bon pla estratègic, un bon full de ruta, per saber les passes endavant que s’han de fer a partir d’ara. Per tant, hi ha molta feina per fer.

Hi hagi qui hi hagi al davant i es digui com es digui, aquest espai, sempre portarà l’etiqueta de postconvergent

Hi ha molts dirigents de JxCat, molts de l’entorn de Quim Torra, que sembla que tenen certa reticència a acostar-se al PDeCAT pel que representa de Convergència. Què els dius?
Els dic una cosa que és molt senzilla d’entendre i que com abans s’assumeixi, millor. Hi hagi qui hi hagi al davant i es digui com es digui aquest espai, sempre portarà l’etiqueta de postconvergent. Per tant, quan t’han posat una etiqueta i no te la pots treure de sobre, agafa’t tot allò de bo que té aquesta etiqueta i minimitza allò que no és tan bo. Però sobretot agafa tot allò de bo que té aquesta etiqueta, que en té molt.

Si no es pot fer un partit que es digui JxCat, el PDeCAT seguirà el seu recorregut

Creu que les reticències d’aquest espai a acostar-se al PDeCAT poden impedir aquest nou partit que proposa?
No ho sé però crec que seria un error. Si no es pot arribar a fer un partit que es digui JxCat agrupant tot el que tenim ara, és evident que el PDeCAT seguirà el seu recorregut i és possible que hi hagi altre gent que s’organitzi al marge del PDeCAT. Això serà la conseqüència. Però s’ha de pensar molt bé si tots aquells que han fet una aposta més rotunda per la unitat poden acabar el seu trajecte amb una escissió interna.

 

Marta Lasalas
Foto: Sergi Alcàzar

elnacional.cat

L’ésser humà ha de conèixer tots els motius de les seves accions

«És inútil proclamar-se home de seny i prudència, per esborrar de la ment la sospita sobre la nostra pròpia bogeria»

‘Paradoxes’ que emprenyen i fas amics, by Radio Pedret

‘Paradoxes’ que emprenyen i fas amics
– Mas no pot ser el problema (Diari Ara) 29 sep 2015
– El problema és Puigdemont (Quim) 21 juliol 2018 Dissabte

Amics, crec que poguen ser, humanista, independentista o federalista, sobiranista, catalanista, anarquista o senzillament molt i molt català o ‘agnòstic polític de banda i banda’ puc escriure el que em bé de gust i penso.
Sóc com sóc i visc a la meva manera i ja no penso canviar.

Les vostres veus (no parlo per tots) no em faran callar el que penso i moltes vegades escric per mi o per algú en concret.
Ara no puc escriure més per prudència, Prudencia la del demés
Potser un dia recordareu el que he escrit, de la mateixa manera que recordeu els dies que milers de persones amb samarretes grogues i senyeres i estelades varen fer VIES i ONZES de Setembre mentre cridaven visca a Cataluya i a l’Artur Mas (abans de caure amb un molt injust oblit)

Mas va dir: «No vull ser el problema, vull ser la solució» i molts, entre ells el diari ‘ARA varen escriure:
«Mas és un actiu que garanteix la indispensable transversalitat ideològica del procés. No ens podem permetre el luxe de prescindir-ne. Ell no pot ser el problema»

Sento que no agradi que possi que Carles Puigdemont no m’agradat mai, però l’he respectat, potser sense entendre els seus mèrits (que segur en té) menys el fet de tocar la guitarra que ho fa de punyetera pena (si un dia vaig a Walerlo igual l’ensenyo a tocar i cantar i deixar de fer el ridícul (és un home públic) tant com cantant com politic

Tampoc he entès els que perque en una merda de ‘RIFA’ (suposo) com l’Oriol Junqueras i altres col·legues del govern es varen quedar al peu del canó a Catalunya i després podrir.se a les putes presons de les Españas Imperiales.

El que penso i escric en l’àmbit polític, quasi sempre si puc, ho faig saber a l’interessat i en aquest cas així ho he fet saber al qui el va triar després de fotre un ‘pas al costat’ per imposició i coça de la CUP i per ‘equivocació’, segurament… Ja que en Puigdemont no era l’escollit… en principi … millor callo…

Si voleu, mirem hemeroteca! Però com comprendreu no estic a les tres de la matinada per justificar res, ni el perquè opino ‘així o exines’ o el que penso d’una persona que jo no vaig votar o d’un amic que Sí vaig votar.

De fet no acostumo a votar massa vegades. És molt avorrit. Ens enreden sempre i la majoria de polítics sempre s’obliden de la cultura, alguns de l’educació i del respecte en vers nosaltres 

Si us plau, amb tota l’estima vers vosaltres, deixeu-me opinar del que penso i no em demaneu (ni en silenci) que escrigui el que voldríeu llegir.
Totes les opinions i el respecte a elles han de ser.hi sempre presents. Crec jo. Moltes gràcies.

Potser només jo sé el que vaig parlar el dijous amb una persona que sap molt bé el que avui passaria amb la Marta Pascal i per prudència ell no feia culpable a ningú.
Jo si trobo molts ‘culpables’
Soc així de punyeter i tinc més mala llet.
I si ho escric és perquè només estic casat amb la meva esposa i no sóc polític. Ni ganes.

Quim Pedret i Rovira

Dorian Gray i FaceApp, by Quim Pedret

‘Prefereixo l’original d’Oscar Wilde’

Oscar Wilde va voler fer de la bellesa un refinament de la intel·ligència, i per a això va crear a un dels seus personatges més famosos. Dorian Gray, un home que encarna el mal i el seu càstig.
FaceApp, creada al 2017 per l’estudi rus Wireless Lab, ha tornat a ressorgir i segueix envellint a la gent.

 

 

Qui avisa, no és traïdor!

Darrere del seu divertit ús, FaceApp amaga un costat menys amable, ja que es queda amb les nostres imatges. Utilitzen eines d’anàlisis de tercers per a mesurar el trànsit, i que aquests recopilen la informació de l’usuari, incloses la seva ubicació, les pàgines web que visita.

El mateix FaceApp assenyala que pot emportar-se aquestes dades a una jurisdicció diferent a la del país de l’usuari i afegint: «Tingui en compte que podem transferir informació, incloses dades personals, a un país i jurisdicció que no tingui les mateixes lleis de protecció de dades que en la seva jurisdicció».

Qui avisa, no és traïdor!

Quim Pedret

Paco Seguí ‘Prohibido amar las cucarachas’, by Radio Pedret

Poesía Paco Seguí
Juny 29, 2009

Barcelona Gener de 1980

Un dia en el Bar Milano del carrer Aragó, l’escriptor, gran amic i mestre, en Paco Seguí i jo mateix. vàrem escriure en un tovalló de paper la poesia que transcric en les fotos adjuntes. Recordo que jo vaig començar a escriure la poesia i quan Paco es va posar nerviós, del lent que jo escrivia, va agafar el tovalló i el bolígraf i la va acabar. El Paco Seguí va escriure aquesta poesia l’any 1968, però per motius obvis, no la va poder publicar fins a l’any 1979, a la revista de la C.N.T.

 

«Hoy hace exactamente 70 y tantos malditos 18 de julio» 
Paco Seguí (1968)

«La confiada displicencia con que
saludan esos viejos señores, de la guerra civil,
Amarillos jaramagos
y violetas coronas
de un ocre olor a muerte
o una estrella más en el birrete.
Laureada corona por esta santa paz
de este santo suplicio del infierno,
prematuro martirio para vivir,
tantos años escondido y agotado
pálido y mustio como los crisantemos
hace exactamente cuarenta y tantos dieciochos de julio,
como la peste bubónica
que nos puso amoratados,
negros, negros como residuos de alquitrán
en el tierno sepelio
de una ventisca inútil.
………
O camarilla de cantos, cuarentena
prisiones e infortunios de aquel postrado hombre
parroquiano altas horas las tabernas
Que ya no puede más
y que se está muriendo
puro asco
como las cucarachas sin luz
cocinas y aguaceros
residuos de aquel crimen

 

Publicada en C.N.T el año 1979

 

 

 

De tí aprendí
…a leer, a entender, a conocer, a escribir, a escuchar
…contigo aprendi de Agustí Bartra, de Goytisolo, de Paco Ibañez, de…..
Conoci… a tu ‘Federico’, (tu hijo Isaac.. que le llamabas Federico)
Supe…de tu tío Salvador Seguí “El noi del Sucre”
…y me ‘prohibiste’ amar a las cucarachas. (Editorial Picazo 1970 “Prohibido amar las cucarachas”)

Supe de tus bebidas ‘efebos’ y ‘porquerías’; para ti wodka y naranja y para mi el ‘odiado’ zumo de piña.

Un día me definiste: “Ximo, eres como un cangrejo que emerge de una sociedad inconcreta”.

Gracias Paco, estés donde estés. Estás donde esta la gente buena.
Un abrazo

Quim Pedret

El mal caràcter del pare, pot marcar als fills, by Quim Pedret

 

 

‘El Safareix’

«Les ‘meves’ piscines»
‘El Safareix’

El «safareig» de casa els pares, va ser el ‘meu’ safareig particular. Era de ciment. Era humil (com jo) i com la majoria dels que hi havia en aquella època. Recordo que la mama hi rentava la roba amb aigua freda a l’hivern i una pastilla enormeeeee de «Lagarto»

El safareig estava dins d’un petit edifici annex a l’habitatge i a l’estiu la mare hem deixava banyar-me dins com si fos una banyera improvisada i, com que jo era petit, tenia espai suficient inclòs per capbussar-me.

Després va arribar la pu.. rentadora elèctrica (però la mama, contenta), i va deixar de ser el meu safareig per les tasques d’esbaldir la roba. Em vaig anar fent gran i em vaig quedar sense piscina i també sense els cops que em fotia al cap. Coses d’abans. Coses de Cervelló

‘El Cubell’

«Les ‘meves’ piscines»
‘El Cubell’

Aparell molts més humil que el safareig, però més mòbil i més utilitari. El feia servir la iaia per fer banys de peus i l’omplia de l’aigua de mar que li portàvem amb garrafa des de Canyelles Petites. Ella no era gens aficionada al Déu dels Mars. Ella era de casa i fer el dinar. Molt bons.

I que per molt petita que fora la seva terrassa a la casa deàvia Paulina , l’àvia no podia renunciar a tenir una ‘piscina’. Amb aquesta ‘mini’, podia refrescar-se les vegades que volia, però només fins als turmells i fer-se massatges.
Tènia un gran avantatge, ja que després a la nit, s’aprofitava el gibrell per a fer la massa dels xurros. I és que l’àvia Paulina era molt apanyada, per a tot. Una santa.
Coses d’abans. Coses de Cervelló

‘Les Tres Piscines’

«Les ‘meves’ piscines»
‘Les Tres Piscines’

Sí. Tres piscines!
Es veu que el pare va treballar com un burro i va fer molts ‘durus’ i en comprar una casa nova, va dir: 
‘Prou’… més o menys com en Cuní a la TV
El papa li va dir al seu amic paleta: ‘Jaume, fes-me la piscina’
Altu! Però fes-ne tres!
Com?

Tu vés fent clots i no paris
Dit i fet
A casa, des de llavors, varen tindre tres piscines
Una amb aigua freda, pel valent del pare que es creia el ‘Rei dels mars’


Un altre d’aigua calenta, per la mare, que era molt fredolica
i un altre que no tenia aigua, era pels nosaltres, els nens, que no sabíem nadar. De fet jo encara no en sé. Faig servir un cubell (foto) de 2 eurillos, Collons que cal estalviar!
Com veieu a la fotografia ‘la piscina’ del pare, era negre com el seu bigoti, com la seva mal llet i per tant era la més gran
O hi tant!

Apa! Bon estiu

Escola Santiago Ratés de Vilajuïga Revista ‘Els Oficis’

Vilajuïga
Passat Present Futur
Els Oficis 2019

Feta pels alumnes de 3r de primària a la població de Vilajuïga
– El Boter
– El Ferrer
– El Fuster
– El Carnisser

 

Isaac Pedret Jacomet