About Joaquim Pedret i Rovira

Posts by Joaquim Pedret i Rovira:

Moment Distès de l’Andreu. by Quim Pedret

¿Eran guardaespaldas o eran personas?

Andreu Van den Eynde i ‘la Costitución’, by Quim Pedret

 

Atacs a les llibertats.
Març 2019 ‘Judici al Procès’

                                                                                                           Andreu Van den Eynde

Frases meves

Cal aprendre a veure el que no ens ensenyen i sapiguer escoltar allò que no ens volen dir (Quim)

Sinceritat o imbecil·litat, by Radio Pedret

 

El Guàrdia Civil en aquest cas el responsable de l’operatiu de seguretat de l’escorcoll del 20 de setembre, admet que en abandonar la Conselleria va trencar els vidres del seu propi vehicle policial per assegurar-se que ningú havia robat res.
Advocat Jordi Pina
Sinceritat o imbecil·litat?

Mindful Travel a l’Ofici de Viure’, by Edgar Tarrés

Mindful Travel

A “L’ofici de viure” parlem del mindful travel. Ens preguntarem què és el mindful travel, quina és la relació entre viatge i creixement personal? Quina és l’actitud mindful travel quan viatgem? Com ens podem obrir a les experiències que apareixen durant el viatge amb atenció plena? Es tracta d’una experiència que cada vegada demanen més viatgers: mindful travel. En parlem amb Edgar Tarrés Falcó – Mindfulkit que dirigeix el postgrau de Turisme i Espiritualitat de la Fundació Universitat de Girona; i amb Mar Furró, responsable de turisme sostenible de l’agència Tarannà Viajes con Sentido. Sentirem per començar la reflexió de Jimmy Pons, expert en innovació turística i mindfulness.

24 de març 2019 a Catalunya Radio

Pujat pel  Quim Pedret i Rovira, per Ona Radio pedret

“No estàs sol” – “Mai caminaràs sol”

Ara fa uns anys   20 març 2017

És un escrit que vol despertar consciències en la societat civil, aquells que feien ‘promeses’ i ‘propòsits’ i jo afegeixo que també hi pot haver un ‘toc’ del que s’estan fent no gaire bé alguns ‘militants’ del PDCAT, sigui per ignorància, inconsciència o mala llet.
Molt malament aniríem que fos una barreja de les tres coses, seria molt pitjor.
Jo a alguns “d’aqui” els hi recomano ‘Til·la’

“En suport dels imputats injustament per posar les urnes”

Han inhabilitat a un president i altres membres del seu govern i no passa res? 
Una ‘CASEROLADA’ espontània i un parell de dies de tertúlies d’indignació? 
Això és tot?

Per què no organitzen res les entitats de la societat? 
On està aquesta vaga general, que molta gent demanava convocar si se’ls inhabilitava?

Per a les entitats Cíviques Catalanes, Artur Mas ja està usat i amortitzat“?

On resta aquesta manifestació amb els dos milions i escaig que varen votar el 9N, al carrer paralitzant la ciutat?

Un president és la màxima autoritat d’un país, i Artur Mas ho era durant el 9N. No? 
Que potser aquell dia va deixa de ser-ho?

Un partit minoritari el va vetar, i Artur Mas en lloc de pensar en ell mateix i convocar noves eleccions, va pensar en el poble i es va retirar, per permetre que el ‘procés’ seguís avançant.

I ara que li estan intentant implicar, sense proves, en el 3%, i una part del seu ‘nou’ partit diu que ja no val per a president. Ja està amortitzat.. diuen alguns!

No seria el moment de fer alguna cosa? 
Que no l’han jutjat ni condemnat per ser un delinqüent!!, sinó per haver-li donat veu al poble!

On és el tan famós: “No estàs sol” i “Mai caminaràs sol”, si als moments més durs no es fa ni la més mínima mobilització de suport?

Ell mateix, amb els altres inhabilitats, cap es mereix aquesta passivitat.

Maleïda memoria
Que trist és tot!

Les “Carxofes” de la Pilar, by Carles Puigdemont (Març 1989)

 

 

Sabem, gracies al FAQS del dissabte 16 de març, que la tarda de la declaració de J.L.Trapero al Tribunal Supremo, que la insofrible Pilar Rahola i Martínez va estar a Brussel·les agafada de bracet del president, mentre escoltaven el MAJOR, i ella li va demanar a cau d’orella:
‘Carles, no t’oblidis de mi a les properes llistes electorals’

Però no sabem quan va canviar la relació tan afectiva i emotiva entre la Rahola i en Puigdemont de la relació i concepte que teníem feia anys enrere, sobre tot d’en Carles vers la Pilar

 

 

M’explico, Puigdemont va entrar en política tres anys després d’escriure la seva columna al PUNT (el mes de març de 1998) un article dedicat a la fruitera major de regne, titulat ‘Carxofes’

L’any 2016, a alguns catalans (inclòs a mi) els va grinyolar que la a Rahola publiqués dos vídeos de la seva festa privada a Cadaqués amb el mateix Puigdemont, en Trapero, en Laporta, etc., per a “lluir”,
Ella va preguntar: “Lluir de què? Lluir d’amics de sempre?”.

Vols dir Pilar, que són amics de sempre?

Punt Diari 21 març 1998

Pujat pel Quim Pedret

Alenar – Maria del Mar Bonet, Castell de Quermaçò

“Ils sont en train de mettre le feu à la banque” , by Radio Pedret

Si això passes a Catalunya, dirien que és Rebel·lió?
Els afusellarien allà mateix?

“Estan incendiant el banc”: una dona i el seu bebè rescatats d’un incendi durant la manifestació de “armilles grogues” a París
Una sucursal bancària s’està cremant durant la manifestació de “armilles grogues”, prop dels Camps Elíseos.

16 Març 2019

“Pondré a Trapero contra las cuerdas!”, by Lluís Carrasco

Lluís Carrasco

“Pondré a Trapero contra las cuerdas!” Deia Ortega-Smith…
I amb aquestes cordes, Trapero li va fer un llaç de quaresma i li va propinar tal manta d’hòsties de correccions i precisions que va acabar el seu interrogatori banyat en suor engominada, i noquejat sota la taula.
I el “Major”?
Després dels vacil·lants comandaments de “Mossos d’Esquadra” que li havien precedit, com s’esperava, va inundar de personalitat i seguretat el Suprem.
Avui molts espanyols celebren la seva intervenció, i uns pocs catalans ho titllen de traïdor…
No han entès res?

Ahir Trapero, impecable, va demostrar haver estat en tot moment al costat de la ‘sagrada Constitución’, i fent-lo va aconseguir tot el que ell podia aconseguir:
1. Salvar el seu cul
2. Lliurar als acusats de la pena major de rebel·lió, ja que enfrontant la praxi i fidelitat policial al referèndum il·legal va deixar sense braç armat l’episodi sediciós, i va aniquilar el delicte per la inexistència de violència o accés a armament cap.

I finalment i a preguntes d’un cada dia més rutilant “Melero“, va acabar la seva intervenció amb un implacable: Puigdemont no només no va buscar influir en la postura del cos, sinó que va expressar la seva comprensió convidant-me a complir amb la meva obligació, amb el que:
3.- Aplana el camí del President cap a la Eurocámara i la seva immunitat parlamentària.
Davant tal sagnia, Marchena (per primera vegada) va interrogar personalment a un testimoni, i davant un ‘dribling‘ del qual encara no trobat el seu maluc va decidir, encabritat, i suspendre fins al dimarts davant la cara estupefacta i desencaixada de l’acusació en ple.
Major, és vostè realment molt gran… Gràcies.
Lluís Carrasco

“Joventut de Vilajuïga” amb Elena Kudryashova

Tant la meva esposa Elena Kudryashova, com jo mateix, compartim les fotos de Joventut de Vilajuïga i estem molt agraïts per la vstra visita que heu fet a casa nostra i les vostres paraules de simpatia. Moltes Gràcies.

 

 

 

 

 

 

 

“Avui hem anat a visitar a l’Elena i en Quim a la seva ‘pinacoteca’ particular. Ens ha agradat molt conèixer l’increïble talent de l’Elena per la pintura, la qual ens ha mostrat els diferents estils que ha anat utilitzant al llarg dels anys durant la seva trajectòria professional.
Per la seva part en Quim ens ha explicat algunes de les anècdotes que els han acompanyat durant aquests anys.
Moltes gràcies per fer-nos un espai i ensenyar-nos part de la teva obra

Gràcies a vosaltres!!!


Pujat per Radio Pedret
15 de març 2019

Jose Guardiola – Come Prima, by Radio Pedret

Ramon Calduch – Somni Perdut

El Messies de Händel a Lladoners, by Quim Pedret

A Terezín, prop de Praga l’any 1940, ‘parada i fonda’ d’un camp pitjor cap a Polònia, es deia:
”Tocar el filat d’espines és la mort instantània. Així i tot, la gent compartia el pa, un somriure, una llàgrima…”

A Lladoners (Catalunya) desembre 2018:
Que és ‘la fonda de l’infern’ de la ‘injusta justicia española’ vers a un repugnant judici, regna una mena d’irreconciliable, malèvola ‘mort esmicolada’ en vers els nostres presos polítics, família i amics.
Així i tot, mentre avui tocaven i cantaven ‘El Messies de Händel’ i la gent ha compartit, somriures i esperances, que han arribat a les seves oïdes i als cors de tots nosaltres.

Quim Pedret i Rovira