About Joaquim Pedret i Rovira

Posts by Joaquim Pedret i Rovira:

Quim Ponsa, Poeta

Puny alçat

Tindré el puny alçat
mentre em quedi un bri de seny,
mentre retingui un gram de dignitat,
mentre no se’m mengi el desencís.
El tindré alçat mentre canto,
mentre respiro, mentre penso,
per sobre de qualsevol bandera,
per sobre de qualsevol himne,
per sobre de qualsevol nació.
La meva pàtria seguiràs sent tu,
el teu somrís, els teus petons,
tu i el meu puny, sempre alçat.

Quim Ponsa

Antoni Fernández Teixidó, ‘Ara i Aqui’, by Radio TV Pedret

S’ha acabat el procés?  Carles Fuentes

El president de LLIURES, Antoni Fernádez Teixidor al debat ‘Ara i Aqui’ de TVE
Amb José Montilla, Silvia Tarragona, Xavier Nart, Gonzalo Boyé, advocat i Jordi Pacheco.
Resum Muntat a Vilajuïga
Maig 2018

Quim Pedret i Rovira

‘Un día escuché a Serrat’, Alejandro Nardecchia

 

Muchas Gracias Alejandro Nardecchia

‘Un dia escuché a Serrat’

Es 25 de abril,
un amigo me decía,
un día escuché a Serrat.

Justo antes del 26,
el cumple de mi viejo que no está,
puse en mi equipo a Serrat.

Tenía razón aquel amigo,
eso de caminante no hay camino,
cuántos colores se ven si entendés,

Lo que es la vida,
golpe a golpe, verso a verso,
cuánto te agrega una Montero, si te vas.

Porque vos te vas,
todo queda y vos te vas,
las personas que amás se van y te vas.

Porque así es la vida
golpe a golpe, verso a verso,
cuánto te queda ahí adentro, si te vas.

Tenía razón aquel amigo,
eso de caminante no hay camino,
nada te agrega valor, solo vos.

Cuántos colores se ven
solamente si entendés,
sos el dueño de tu camino, ya lo ves,
nada te agrega valor, sólo vos.

 

Pujat per Quim Pedret i Rovira

Estil Puigdemont, by Jordi Xargayó

Les formes de Puigdemont

Jordi Xargayó 13.05.2018 | 10:01

Les formes absolutistes mostrades aquests darrers dies per Carles Puigdemont per ungir un candidat no són noves en el seu relativament curt, però intens, historial polític. Després de les eleccions municipals de 2015, va creure que impulsant la candidatura de l´alcalde de Llagostera, Fermí Santamaria, per presidir la Diputació ell podria exercir una certa influència sobre l´econòmicament potent corporació provincial. Va forçar un pols a mort amb el seu partit, tot i que aleshores no ocupava cap càrrec a l´estructura de CDC. Els òrgans del seu partit havien consensuat el nom de Miquel Noguer, alcalde de Banyoles, per presidir la Diputació. Puigdemont, com ara, va anar a la seva, amb la diferència que el seu poder era menor. El seu únic actiu era haver revalidat l´alcaldia de Girona. Va estar a prop de provocar una crisi en el partit. Josep Rull, secretari d´Organització, es va desplaçar a Girona per intentar posar pau i, finalment, el president de CDC, Artur Mas, va optar per una solució salomònica. Ni Noguer ni Santamaria. L’elegit va ser Pere Vila, alcalde de Llançà i president territorial de CDC.

 

Elegit president de la Generalitat, i per a sorpresa del seu partit i dels regidors de la seva llista, es va treure de la màniga el nom d’Albert Ballesta, que havia ocupat el número 19 de la seva candidatura, per succeir-lo en l´alcaldia de Girona. La crisi interna, tot i el silenci públic dels seus companys, va ser històrica. El resultat ja el coneix tothom. Albert Ballesta, un bon delegat d´Interior, va durar de Nadal a Sant Esteve a l´alcaldia de Girona.

 

Ara ha portat els seus mètodes fins al límit. El PDeCAT i ERC no han tingut ni veu ni vot en la designació de Quim Tor­ra, que no milita en cap dels dos partits, com a candidat a la presidència de la Generalitat. Democràcia digital. Ha jugat amb tots ells fins a l´últim minut per demostrar qui mana. Qui té el poder, en definitiva. Ho va escriure fa uns mesos el catedràtic Salvador Oliva, antic professor seu:
«Puigdemont va ser un estudiant de Filologia Catalana que no va acabar la car­rera, un periodista gris i un polític nefast; però el poder el va convertir en un gegant poderosíssim. Finalment s´ha pensat que era Napoleó».
De fet, el seu partit, que esperava l´anunci divendres en una reunió a Berlín, es va assabentar de l´elecció definitiva minuts abans que es difongués públicament el vídeo amb el seu missatge. Ja ho deia el grec Pítac de Mitilene: «Voleu conèixer com és un home? Revestiu-lo d´un gran poder».

 

Jordi Xargabó Director del Diari de Girona  

La República de Miquel Tolosa, by Radio Pedret

Fer república no significa necessàriament desobediència, il.legalitat, repressió i enfrontament a tots nivells, social, polític, etc. La història així ho demostra.

Fer república no és la forma, l’estructura, la caixa o l’embolcall, la pell, l’aparença exterior, sinó el contingut, el que importa, la idea, els valors, el cor, l’interior. És ser més humans, més tolerants, més progrés, més felicitat, més justícia social, més igualtat, en definitiva, més benestar PER A TOTA LA SOCIETAT.

Hem de caminar TOTS JUNTS, sense odi ni fractures ni desigualtats socials, econòmiques, culturals, etc.

Durant més de 30 anys, a Catalunya s’han succeït majories absolutes, tripartits, etc. Governs de colors, de blocs, de grups, amb polítiques ineficaces, ineficients, injustes, insuportables i insuficients. Política de les cinc “i”, com a mínim. Tot això passa a Catalunya, a l’Estat espanyol i al món. Polítiques parcials, incompletes, racionades, no raonades i no raonables. Vet aquí el perquè de gran part dels problemes i conflictes passats, actuals i futurs.
A més, hi ha una falta de diàleg i d’empatia, falta d’honestedat, de sentit de país, de sentit comú i falta de valors verdaders. S’ha establert, en política i fora d’ella, una manera de fer egocèntrica, egoista, deshumanitzada i deshumanitzadora. Visió unilateral supremacista.
El “jo parlo, i tu calles“, el “parlar i no escoltar ni escoltar-se un mateix”, el no voler escoltar, l’orgull excessiu, tenen un poder destructiu immens, malgrat que es disfressin o es presentin en formes atractives per atreure una gran massa social. És un dels greus problemes existents a Catalunya, a Espanya i al món. Problemes que s’arrosseguen i s’acumulen gairebé des dels inicis de la humanitat. Avui en dia, per increïble que sembli, no hem estat capaços de resoldre aquests problemes fonamentals. Per això la història de la humanitat és plena de guerres, batalles, morts, injustícies, sofriment, infelicitat, pobresa, crisis, etc. Amb visions parcials i incompletes, és impossible resoldre la majoria dels problemes; es creen nous problemes i conflictes i s’agreugen els existents.

Mai s’ha parlat de fer república. En més de 30 anys no s’ha treballat plenament per fer una Catalunya millor

Aquests ideals els tenien tancats, amagats i abandonats, plens de pols. Fa tres dècades que Catalunya podria haver aplicat polítiques més justes. Però res de res, com sempre.

L’anàlisi polític actual només té en compte, curiosament, una petita part de la història recent, “el procés”, però no té en compte la resta d’anys, i això és un error, ens agradi o no. Ja que és una visió parcial de la realitat, la qual només donarà solucions parcials, incompletes i, és clar, injustes.
Només una visió global, integradora, donarà solucions globals, i completes.
Més sentit comú, més sentit de país. Catalunya és de tots i per a tots. Catalunya som i són tots. És hora de deixar de banda l’odi, els prejudicis, molts d’ells heretats de temps passats. No oblidar no vol dir quedar-se estancat, no caminar endavant. És hora de caminar tots junts, sense distinció de colors, gèneres, estatus social, ideologies, etc. És l’únic camí possible i viable per a la pau i el benestar de tots. La clau és integrar i englobar, no desintegrar, ni excloure ni fracturar.

Miquel Tolosa Pedrol

Artur Mas al ‘Suplement’ de Ricard Ustrell, by Radio Pedret

“El Suplement”, el programa de Catalunya Radio amb Artur Mas
Investidura de Quim Torra, d’avui Disabte 12 de maig 2018

En mans de la CUP i d’ERC, by Quim Pedret TV

“Qui avisa no és necessàriament traïdor, però sí que és avisador” (Quim Pedret)

Serà ERC qui acabi posant sentit comú o seny a una situació bastant surrealista?
Anem a eleccions o anem a ‘tres governs’?
Quim Torra si és triat, es rebel·larà contra Puigdemont? Hi ha un sol cas a la història que el successor no s’hagi enfrontat amb el qual ha succeït?
La CUP donarà el seu NO a la investidura de Quim Torra el dilluns?
Les enquestes a unes eleccions vinents, els són molt favorables?
O podríem tindre tres governs?

Un primer govern…. Que seria un Consell de la República a Berlín
Un segon govern…. ‘Provisional’, presidit per Quim Torra, que haig de remarcar que no és un polític, però els seus assessors i amics, són assessors i amics d’Oriol Junqueras. Curiós! Veritat?
         

“Perdoneu, ja que escric a títol personal: ‘Sé més jo per vell, que per gat’ ho dic per ‘Las vicarias’               d’Enric Juliana, que piula bastant bé avui en la seva Vanguardia.
 L’Enric Guliana va per bon cami, però amb manca d’informació i sobretot ha de mullar-se el                 cul, perquè qui seu entre dues cadires, acaba assegut a terra. 

Un tercer govern …paral·lel d’ERC, que intenti portar les coses amb una mica més de sentit comú i esperant unes eleccions anticipades. Sense els antics convergents. Evidenment

Perquè tots sabem que: 
“ERC i (CiU, Convergents o PDeCAT) han gaudit sempre del mateix sentiment mutu, O SIGUI, CAP”

ERC, sap que les enquestes li són favorables i els és molt ‘millor’ (amb perdó) tenir un màrtir ORIOL- vicepresident a la presó i aspirant a President amb una Secretària General en Ginebra, que no pas en Puigdemont que ja no aspira a res, ni a Berlín, ni a Brussel·les, ni molts menys aquí.

La CUP, en principi té la paraula, després el temps i Déu diran. Oi? 

El temps em donarà la raó o no, de qui són els veritables amics de cadascun.

Em reservo els noms propis dels amics de l’amic, perquè parlo d’un exconseller exiliat a Brussel·les, parlo d’un altre amic que és família directa meva que fa botelles i a estones és ‘traficant d’urnes’ i no vull molestar.lo, i també callo perquè sé que de bon rotllo a molts us importa un ‘Comin-o’ i com jo n’esteu fins a la pebrotera de tot plegat.

Per què? Perquè vull un govern, d’una punyetera vegada.
A bon entenedor…poques paraules.

Bona nit i bon cap de setmana

Quim Pedret i Rovira, Ideòleg

L’Associació ‘El Matí’ (Quim Torra) i CDC, by Quim Pedret TV

2 d’abril de 2009
Fragment del discurs del seu president Joaquim “Quim” Torra i Pla

El sector sobiranista de Convergència ha dado apoyo a la presentación de la nueva asociación, que reúne a los críticos de Unió. El empresario Vicenç Pedret, que compitió con Duran en el congreso de Viladecans (2004), ha anunciado que entre las muestras de apoyo habían recibido de dirigentes sobiranistas de CDC como el secretario general adjunto, Felip Puig; el portavoz el Parlament, Oriol Pujol; el secretario de comunicación, David Madí; el candidato a las europeas, Ramon Tremosa; y el ex miembro del CGPJ Alfons López Tena. También del presidente de Esquerra, Joan Puigcercós, y del candidato europeo, Oriol Junqueras.

En la sala Segarra, en la cuarta planta del Ateneu Barcelonès, estaba en todo caso el diputado de CDC en el Parlament Josep Rull y el consejero nacional Víctor Terradellas, además de una nutrida representación política transversal: el ex presidente del Parlament, Heribert Barrera, de 91 años; y la portavoz de Reagrupament, Rut Carandell. También dirigentes históricos de Unió próximos al sobiranismo como el ex consejero de Justicia, Agustí Bassols, o el ex regidor de Barcelona, Francesc Borrell, entre otros. El acto también se ha acabado, por cierto, con una copa de cava Duran Gran Cremat.

 

Quim Pedret i Rovira

“Plany per Catalunya” de Climent Forner, by Quim Pedret 

Plany per Catalunya


                                                                              Climent Forner i Escobet 

Vosaltres la veieu? Jo no la veig
ni des dels pollegons del Pedraforca;
només hi crec, i amb una fe molt pura,
a prova de prodigis i miracles.
Fou una pàtria. Bella i poderosa
dama d’amors i honors, s’emmirallava
en la profunda i blava mar d’Ulisses,
mentre s’ornava els pits amb tarongina,
es bressolava amb dolços cants de monjos
i es desvetllava al so de roncs clarins.
Ara jeu morta sota fredes lloses
i avergonyides roses en espera
d’un nou oracle que ressusciti.
No és morta, dorm, o és morta ja per sempre?
Cal descalçar-nos i pregar en silenci.Podem llençar balcons avall senyeres
talment un clam de festa que es desbordi
en quatre rius damunt de les teulades:
d’aigua rosada, els rius no són de sang.
Podem ballar sardanes a la plaça
i fer que les muntanyes amb nosaltres
no parin de ballar-ne: la tenora
fa un espinguet de funeral solemne.
Podem segar a cops de falç fantàstiques
espigues d’or, que no ens duran pa a taula
si les cadenes van oscant la falç.
Podem brandar l’ensenya amb braç ardit,
que no tremola ni una fulla d’àlber.
Podem fer de la parla un baluard,
que l’enemic, astut, és dintre casa.
Podem guarnir de fulles de paraules
el cadavèric Pi de les Tres Branques,
que no reverdirà de primaveres.
El Cavaller, l’ha devorat el drac
i Montserrat és un castell de núvols.
Si un vent de dalt, de ben endalt, no bufa
i esventa cendres i revifa el foc,
se’ns glaçaran de tan ressecs els ossos.
Cal declarar la guerra de la pau
i batre’s a pit nu i ull viu amb totes
les armes invencibles de l’amor.
Mai no serem si no som lliures, mai!
Que els sords ho sentin i que els muts ho cantin:
Mai no serem si no som lliures, mai!
Si som, siguem i, si no som, deixem-nos
de somnis, de records i de follies.
Siguem qui som amb voluntat de ferro.
Només serem allò que vulguem ser,
prínceps que fan honor al nom dels pares
i que s’abriguen amb la sang dels màrtirs.
Poble asservit i desunit, riota
davant altres pobles de la terra!
Posem-nos drets talment un bosc de pins
cridant aurores dins la nit dels segles.
Alcem-nos de la pols com un sol home.Vosaltres la veieu? Jo no la veig,
només hi crec, i amb una fe molt pura.

Climent Forner i Escobet és Sacerdot i poeta català nascut a Manresa al 1929

Pujat per Quim Pedret i Rovira

Ai! la meva amiga Mary !

Aquestes mans!

Retrat… ‘presidencial’, by Quim Pedret

‘RETRAT’

Ell, segurament està en totes les converses, però no crec que sigui la reencarnació dels somnis independentistes. No crec!

He de reconèixer que no em sento gens ni mica seduït per un discurs amb manca d’autenticitat i d’ideologia que el procés ha il·luminat, i en les dels qui li veuen com el responsable de tots els mals que ens afligeixen i dels quals vindran.
Per les pors, té el lideratge, però li costa mantenir el ‘seu lideratge’.
No em direu que és per estudis filològics o periodístics, ja que quan arribes al batxiller justet, no vas sobradet…. Dic jo, vaja!

Fa mal saber i constatar que ‘tenim’ un president que se sent més còmode en un consell nacional de la CUP que en una conferència en el Cercle d’Economia. Dol saber que quant el seu nom és anomenat en un bufet d’advocats, ‘tot cristo’ abaixa el cap. Trist.

Una cosa sí que sembla que té: ‘Una moral independentista que no sabem ni d’on bé, ni on té el final’.

És llest, però no és gens intel·ligent. Ell pot posar en escac (quasi mat) a tot l’estat, és capaç de remenar les aigües quietes d’alguns països i tenir al SEU PROPI partit dividit, atrotinat i aturat
Si ho creu convenient, amb amenaces diàries, pot defenestra ‘als seus’ i/o enviar-los als lleons dels adversaris que molts viuen a la caverna espanyola.
Ell és quelcom semblant a un ‘cabdill’, que a voltes l’enlluerna, però amb tanta falsa seguretat i tanta idolatria, s’està encegant en el món paral·lel que ell mateix ha creat i això a la curta l’enviarà la paperera de l’oblit o la història del populisme barat i efímer.

Que va pensar l’Artur fent un petit gest?… Ara que hi penso hem bé al cap la frase maleïda:

‘Si con este pájaro no vuelas, ja puedes volver al nido

Però aquí no va volar ni deu! Encara que diuen ‘que qui no corra, vola’
Però en Carles no és ni dialogant, ni negociador. Volador? Corredor? No ho sé.
L’Artur almenys va ser i és dialogant, encara que mal em pesi, el veig poc negociador, però noi, en Tarradellas va ser dialogant i negociador. Vet aquí la diferencia de tot plegat!

Cal que tornem al seny i deixem els ridículs com deia el benvolgut ‘Ja sóc aquí’ i que un dia puguem fer el camí que alguns varen intentar recórrer per la voluntat del poble i que no implicava dir-se Carles, precisament.

Qui té boca s’equivoca… M’agradaria estar equivocat en aquest retrat

Ona Radio Quim Pedret (ideòleg)

‘El Jo Magestàtic’, by Quim Pedret

 

 

Seré molt clar, ni busco brega, ni remors i si aquesta imatge i el meu comentari ajuda o no, potser ja no interessa massa.
S’han fet les coses molt malament i seguim…
Dic, escric i envio correus a qui vull i quan vull, i ho seguiré fent sempre.

‘YO, MI, ME, CONMIGO’

El vicepresident d’Òmnium Marcel Mauri, que sembla, assegut a un gibrell-orinal-sofà, com si fos el caganer del pesebre, rendeix vassallatge al ‘Jo Majestàtic’!

No sé si l’independentisme ha estat molt unit en alguna època recent, però aquesta imatge no ajuda a res.
Com a fotògraf (més de 50 anys) he vist sempre que una imatge ho és i ho diu tot.

No dubteu que si ERC i els trossets que resta’n del PdCat encara baden més en fotre una santa coça, d’aquí a uns dies estarem pitjor que abans que arribes Josep Tarradellas!
No tindrem Estatut, ni gaites i un govern a Madrid que farà por i farum.

Tota la feina que alguns han fet durant mesos, uns quants egòlatres i els seus personalismes, l’estan fotent enlaire 
No hi ha collons per plantar cara?

No veuen que cal un govern ara mateix?

 

Mis amigos son unos atorrantes…
se pasan las consignas por el forro…
se mofan de cuestiones importantes….
les echan a patadas de las fiestas….
y juegan a los chinos sin monedas…

Quim Pedret i Rovira

Sergio Endrigo canta a Rafael Alberti, La Paloma, by Quim TV Pedret

   Sergio Endrigo

‘Somewhere over the rainbow’ by Griselda Fornós

La darrera cançó de l’amiga Griselda Fornós
‘En un lloc sobre l’arc de Sant Martí’, de la pel·lícula ‘El Mago de Oz’ de Victor Fleming
Moltes Gràcies amiga!

‘Somewhere over the rainbow’ de la película “El Mago de Oz” con Judy Garland 1939
Producción musical: Audiolines Josep Llobell
Imágenes: David Bargalló, Sara Fornós y Griselda Fornós

 

Pujat per Ona Radio TV Pedret